Barcelona és encara plena d’amiant.
En trobem al fibrociment dels centenars de teulades d’aquest material que, malgrat es va prohibir el 2002, no s’ha retirat. El problema rau, alerten els experts, que en la majoria de casos aquestes cobertes ja han arribat al final de la seva vida útil i s’estan degradant. Segons el pneumòleg de l’Hospital de Girona Ramon Orriols, això és “extremadament perillós” perquè es multipliquen les fibres d’amiant a l’ambient i augmenta el risc d’inhalar-les.
Trobem teulades de fibrociment a tots els districtes de la ciutat. N’hi ha en multitud d’edificis, fins i tot de públics. En escoles, com per exemple la de la Prosperitat. En mercats, com el de l’Abaceria -que aviat es desmuntarà- o el de Montserrat. També n’hi ha en hospitals, com el de Bellvitge. I en equipaments públics de tot tipus com la Nau Ivanow o el Centre de Control de TMB. La zona del Poblenou n’és plena i també als polígons que limiten Barcelona i Sant Adrià de Besòs. També és un material molt present als interiors d’illa de l’Eixample, com el de l’antiga fàbrica Lehmann, i a pàrquings.
Fibrociment: 35 anys de vida útil
Sempre s’ha dit que si el fibrociment no es manipula no passa res. Que les fibres d’amiant tan perilloses per a la salut no es desprenen. Això, alerten els experts, era així quan el fibrociment s’acabava de col·locar, fa dècades. Però com tot, aquest material té una vida útil a partir de la qual es comença a fer malbé. Segons Orriols, a partir dels 35 anys es produeix “una degradació i una alliberació de fibres al medi ambient”.
I aquests 35 anys ja han passat en la majoria de casos. De fet, n’hem trobat evidències. Sostres trencats o amb indicis clars de degradació, com el de la Nau Ivanow o el Centre de Control de TMB. Un cop de vent s’endurà les fibres d’amiant. Si es respiren poden provocar asbestosi, una pèrdua de la capacitat respiratòria, el càncer de pulmó o, el pitjor de tot, el càncer de pleura.
[vc_row][vc_column][vc_btn title=”Deu Watts: La petjada de l’amiant” style=”flat” shape=”square” color=”pink” size=”lg” align=”center” i_type=”material” i_icon_material=”vc-material vc-material-arrow_forward” css_animation=”none” add_icon=”true” link=”url:https%3A%2F%2Fbeteve.cat/deuwatts/deuwatts-la-petjada-de-lamiant/|||target:%20_blank|” css=”.vc_custom_1542209372527{margin-top: 10px !important;margin-right: 10px !important;margin-bottom: 10px !important;margin-left: 10px !important;}” el_id=”caixa-vermella”][/vc_column][/vc_row]
Què fan les administracions?
Associacions de víctimes i experts denuncien que les administracions miren cap a una altra banda.
Exigeixen plans per retirar l’amiant i que es facin, com a França, censos de tots els punts on encara hi ha aquest material. També asseguren que a les obres no sempre es tenen en compte les precaucions necessàries per retirar aquesta material.
“Molts municipis han aprovat mocions de desamiantatge municipal que queden al calaix mortes perquè no van associades a partides pressupostàries dedicades a fer-ho”, assegura Josep Farrés, pneumòleg especialitzat en patologies causades per l’amiant.
L’únic que hi ha són ajudes per retirar el fibrociment en casos de rehabilitació d’edificis. El Consorci de l’Habitatge subvenciona el 25 % de l’import dels treballs, força costosos ja que ho ha de fer una empresa especialitzada. En paral·lel l’Ajuntament de Barcelona treballa en un mapa per localitzar tot l’amiant a la ciutat. Una radiografia, diu el consistori, que servirà per planificar les actuacions de retirada d’amiant.
