La seu de l’antiga Unió Cooperatista Barcelonesa es catalogarà gràcies a la pressió popular. La ciutadania es va organitzar després que l’església, propietària de l’immoble, arribés a un acord amb l’Hospital Clínic per enderrocar l’edifici i fer-hi un centre d’investigació. I la mobilització ha tingut fruits. El districte ha assegurat que la finca no anirà a terra, ja que l’informe històric avala que es conservi. Això sí, l’abast de la conservació dependrà de l’avaluació de l’informe patrimonial, que encara no s’ha fet públic. Fins fa prop d’un any, la finca, al carrer del Comte d’Urgell, 176, acollia la parròquia de Sant Isidor.
Després de tenir l’informe històric sobre la taula, el regidor de l’Eixample, Pau Gonzàlez, ha avançat que l’edifici no s’enderrocarà, però adverteix que cal esperar l’informe dels serveis patrimonials per saber quin nivell de protecció cal i quins són els elements més destacats arquitectònicament que s’hauran de preservar.
Segur que no hi haurà l’enderroc d’aquest edifici i que hi haurà elements a preservar
Entre els elements que podria incloure aquest informe destaquen la façana, el primer pis i el teatre. La cinquantena d’entitats de la plataforma en defensa la conservació volen que es mantingui el conjunt per l’interès local que té.
El veïnat vol que esdivingui un equipament de barri
Les entitats van més enllà i demanen que doni servei al barri, donada la manca que hi ha en aquesta zona d’equipaments per a entitats i usos socials.
Volem que aquest edifici tingui un ús comunitari i cooperatiu
Un cop se’n decideixi el nivell de conservació, la plataforma se centrarà en el fet que esdevingui un equipament autogestionat. Això podria entrar en conflicte amb el projecte de l’Hospital Clínic, que vol construir-hi un centre de recerca. L’entitat no ha fet valoracions al respecte a l’espera de conèixer els informes hictòric i patrimonial, que encara no han rebut.
L’edifici és un exemple emblemàtic del cooperativisme històric barceloní
L’edifici de la Unió Cooperatista Barcelonesa és un exemple emblemàtic del cooperativisme històric de la ciutat. L’entitat es va fundar el 1927 arran de la fusió de dues cooperatives veïnes: El Rellotge (1901) i La Dignitat (1903), de la barriada Batlló o del Ninot. La nova seu de la cooperativa es va inaugurar el 1931 i va incloure una gran sala de teatre, forns de pa de vapor, un cafè, una biblioteca i despatxos.
Els experts asseguren que l’edifici tenia la sala d’actes més gran de tot el moviment cooperatiu, un espai que es podria conservar gràcies a la protecció de l’immoble. A banda del valor patrimonial en destaca l’històric, ja que va acollir personalitats com Victoria Kent, Frederica Montseny, Charles Gidé o Lluís Companys.