Viure al carrer, sota l’amenaça d’un desnonament o en una habitació de relloguer són situacions d’exclusió que s’han cronificat a Catalunya i a Barcelona. Segons l’últim informe de la federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS), fins al 97 % de les persones que acompanyen les entitats tenen problemes per pagar un habitatge en condicions. Davant d’una xifra esfereïdora, ECAS alerta que falten recursos per fer-hi front.
L’estudi també apunta que, de les organitzacions especialitzades en l’habitatge, la meitat tenen famílies que no poden atendre, moltes amb necessitat d’un allotjament que no se’ls pot oferir (51,4 %). Les dades de la federació són un reflex del panorama a Catalunya: el 35,3 % de la població té dificultats per accedir a una llar digne i, de fet, s’estima que 1.301.200 persones viuen en un habitatge inadequat.
El relloguer i els desnonaments, el dia a dia de les entitats
El document d’ECAS, elaborat per l’Observatori de la Realitat Social de Càritas i presentat aquest dimarts, parteix d’una enquesta a 33 entitats de la federació i entrevistes amb experts i afectats. Segons el sector, el que més es troben les organitzacions és amb casos de relloguer, persones forçades a compartir un sostre o famílies amb l’amenaça constant d’un desnonament. Qui més pateix l’exclusió residencial són llars amb infants o adolescents, famílies monoparentals encapçalades per dones i persones migrants sense papers.
Amb tot, ECAS considera “absolutament insuficients” els 4.000 habitatges de lloguer públic que el govern de la Generalitat s’ha compromès a construir el llarg dels propers anys amb els fons europeus Next Generation. Apressen les administracions a arribar al 15 % de parc de lloguer social abans del 2030, a captar pisos buits de privats i, en definitiva, a enfortir les mesures per garantir el dret a l’habitatge.
