El passat desembre a Barcelona 1.384 persones vivien al carrer, la xifra més alta des que es fan recomptes a la ciutat. El 81 % de les persones que viuen al carrer a la ciutat de Barcelona manifesten no haver rebut cap tipus d’atenció social en el primer mes que van passar al ras, segons una enquesta d’Arrels Fundació. Les persones que fa menys temps que viuen al carrer són les més desateses pels serveis socials, públics o d’entitats, segons l’Arrels, ja sigui per desconeixement del funcionament dels recursos per a persones sense llar o per la dificultat d’adaptació a la nova realitat. El percentatge de persones ateses per Serveis Socials augmenta a mesura que ho fa el temps d’estada al carrer.
L’enquesta també revela que els més joves són també els més desatesos: un 56 % dels menors de 25 anys i un 51 % dels menors de 35 anys manifesten no haver rebut atenció social pública o privada els darrers sis mesos.
Repunta el temps d’estada al carrer: quatre anys i cinc mesos de mitjana
El temps d’estada al carrer ha pujat lleument respecte del 2022. La mitjana de temps dels que viuen al carrer és de quatre anys i cinc mesos, mentre que a l’informe anterior era de quatre anys i quatre mesos. Es tracta d’una mitjana elevada i que encara no ha recuperat el nivell previ a la pandèmia, quan era de tres anys i cinc mesos. La cronificació és especialment greu entre les persones nascudes a l’estat espanyol i a l’Europa comunitària, amb cinc anys i vuit mesos, i sis anys i mig respectivament de mitjana.
El 5 % diu no haver viscut mai en un habitatge estable
Segons l’enquesta d’Arrels, la pèrdua de feina, els problemes amb la família o la separació de la parella, els problemes relacionats amb l’habitatge i els processos migratoris són els principals motius de pèrdua d’allotjament de les persones que viuen al carrer. Una dada destacada, però, és que el 5 % de les persones sense llar diuen no haver viscut mai en un habitatge estable.
En un 28 % dels casos, el seu darrer lloc va ser un habitatge de lloguer i en un 8 % dels casos, un habitatge de propietat. Això vol dir que són persones que tenien un lloc relativament segur on viure i han passat a dormir al ras. Per a dues de cada 10 persones entrevistades (18 %) l’últim allotjament va ser un servei institucionalitzat i després van haver de dormir al carrer.
Perfil dels sensellar a Barcelona
El 87 % de les persones que viuen al carrer són homes, el 9 % són dones, l’1,3 % són dones trans i l’1,2 %, de gènere no binari. Les persones immigrants continuen sobrerepresentades entre les persones sense llar (74 %) mentre que al Padró municipal només són el 29 % del veïnat.
La mitjana d’edat de les persones que viuen al carrer és de 43 anys, un any menys que l’any anterior. Els més joves són nascuts a l’estranger: el 37 % de les persones nascudes a països extracomunitaris tenen menys de 35 anys i el 13 %, menys de 25 anys. En comparació, les persones nascudes a l’estat espanyol o en països comunitaris menors de 35 anys representen el 16 % i el 18 % respectivament, i els menors de 25 anys representen el 3 % i el 5 % respectivament. Les persones més grans són nascudes majoritàriament a Catalunya i a la resta de l’estat.
