La demanda que fan és clara i s'ha propagat ràpidament amb vídeos com aquest a YouTube i també a les xarxes socials. "Ni oblit ni perdó" Una hora després de l'emissió per primer cop a la televisió del documental 'Ciutat morta', unes 200 persones es van reunir a la plaça Sant Jaume per donar suport als acusats i als seus amics i familiars pel cas 4-F. Volen que el judici que els va condemnar per atemptat es declari nul. Reclamen que es reobri el cas per aclarir els fets i que també s'obri una investigació a dos agents de la Guàrdia Urbana que van ser determinants per a la inculpació dels acusats. Uns agents que van ser condemnats per tortures en un altre cas. El 4 de febrer de 2006 un agent de la Guàrdia Urbana va quedar en estat vegetatiu després de rebre un fort impacte per un objecte. Els fets es van produir durant el desallotjament d'una festa en un edifici ocupat del carrer Sant Pere més Baix. El documental de Xavier Artigas i Xapo Ortega denuncia que policies, jutges i polítics van fer un muntatge per condemnar cinc persones, tot i que els acusats asseguren que no tenien res a veure amb la festa. Els autors del documental es van fixar en el cas pel suïcidi d'una de les acusades, Patricia Heras, durant un permís de la condemna de 3 anys que complia. Ella va ser identificada pels agents de la Guàrdia Urbana quan era a l'hospital després d'un accident de bici i sempre va negar haver estat al carrer Sant Pere Més Baix quan es van produir els fets. 'Ciutat morta' ha rebut el premi a millor documental en el darrer Festival de Màlaga. Ahir a la nit es va emetre parcialment, el jutge va censurar-ne cinc minuts com a mesura cautelar deprés de la demanda de l'excap d'Informació de la Guàrdia Urbana de Barcelona, Víctor Gibanel, de qui es parla en aquests minuts.
Els familiars dels cinc joves i els creadors del documental demanen que el judici que els va condemnar per atemptat contra l’autoritat es declari nul i reclamen, amb el lema “Ni oblit ni perdó”, que es reobri el cas per aclarir els fets i que també s’obri una investigació a dos agents de la Guàrdia Urbana que van ser clau per inculpar els acusats. Uns policies que van ser condemnats per tortures en un altre cas.
El 4 de febrer de 2006, la Guàrdia Urbana va acudir al carrer de Sant Pere Més Baix per actuar contra l’organització d’una gran festa a l’antic Palau Alòs, ocupat des de feia anys. L’agent Juan José Salas va quedar en estat vegetatiu després de rebre un fort impacte al cap per un objecte. Tot i que en un primer moment es va dir que l’havien llançat des de la casa, la Guàrdia Urbana va acabar afirmant i defensant al judici que el policia havia rebut una pedrada llançada des del carrer. Cinc joves van ser acusats d’haver llançat la pedra.
El documental de Xavier Artigas i Xapo Ortega ‘Ciutat morta’, que es va emetre dissabte a la nit al Canal 33, denuncia que policies, jutges i polítics van fer un muntatge per condemnar cinc persones, tot i que els condemnats asseguren que no tenien res a veure amb la festa.
Els autors del documental es van fixar en el cas pel suïcidi d’una de les acusades, Patricia Heras, durant un permís de la condemna de tres anys que complia. Ella va ser identificada pels agents de la Guàrdia Urbana quan era a l’hospital després d’un accident de bici i sempre va negar haver estat al carrer Sant Pere Més Baix quan es van produir els fets.
L’emissió del documental va tenir una gran repercussió a les xarxes socials i va ser vist per 569.000 espectadors, xifra que suposa un 20% de la quota de pantalla. Una hora després de l’emissió per primer cop a la televisió del documental, unes 200 persones es van reunir a la plaça Sant Jaume per donar suport als acusats i als seus amics i familiars pel cas 4-F.
‘Ciutat morta’ ha rebut el premi a millor documental en el darrer Festival de Màlaga i ha estat projectat en diverses sales de cinema. Però aquest dissabte es va emetre per televisió i el jutge en va censurar sis minuts com a mesura cautelar després de la demanda de l’excap d’Informació de la Guàrdia Urbana de Barcelona Víctor Gibanel, de qui es parla en aquests minuts.
