La Torre de Collserola ha celebrat aquest dilluns el 30è aniversari de la seva construcció, que es va impulsar coincidint amb la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona el 1992. La torre es va fer per tal que la ciutat disposés d’una infraestructura moderna i d’avantguarda que aglutinés els serveis de telecomunicacions dispersos fins aleshores a l’àrea metropolitana de la Ciutat Comtal, i que alhora tingués capacitat per incorporar les necessitats futures en l’àmbit de les telecomunicacions.
El complex, format per la torre, un edifici auxiliar i la urbanització exterior, es va inaugurar oficialment el 27 de juny del 1992. Es va convertir en l’estructura més alta de Catalunya amb 288 metres d’alçària i es va convertir en una icona per a la ciutat i l’àrea metropolitana de Barcelona, gràcies al seu enclavament estratègic al turó de la Vilana, a la serra de Collserola.
Un nou símbol de la ciutat dissenyat per Norman Foster
Els paràmetres bàsics del projecte es van definir el 1986 i un any més tard es va convocar un concurs internacional d’idees, entre arquitectes de renom, que finalment va guanyar Norman Foster amb una idea de torre esbiaixada amb plataformes de gran volada que resultava tota una innovació en les construccions d’altura de l’època.
Foster la va definir com “un nou símbol per a la ciutat, una torre constant en el seu lloc i alhora canviant segons el moment i la perspectiva”.
Un referent per a la transmissió del senyal de ràdio i televisió
La Torre de Collserola ha esdevingut un referent per a la transmissió del senyal de ràdio i televisió així com també per a la transmissió de veu i dades. És un enclavament singular, tant des del punt de vista tècnic com urbanístic, que s’ha convertit en un centre nodal des del qual se supervisa i gestiona una àmplia xarxa de radioenllaços i serveis de connectivitat.
Des de la Torre de Collserola es gestiona, entre d’altres, la cobertura audiovisual de Catalunya i es controla la de la resta de l’estat. També es realitzen el control i supervisió de serveis públics, entre els quals destaca la xarxa de comunicacions d’emergència i seguretat de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona, així com serveis de control de conques, missatgeria i geolocalització, entre altres. Al complex també podem trobar un centre de processament de dades.
