En aquesta cantonada del carrer de Sant Iscle hi havia fa 10 anys una illa de blocs amb aluminosi que havia de ser enderrocada segons el pla de remodelació del barri. Però el 6 de gener de 2005 els veïns es van despertar amb greus esquerdes causades per uns treballs al clavegueram. Després de diverses inspeccions, l'edifici va ser declarat ruïna imminent i un centenar de veïns i comerciants van tenir fins a tres dies per treure'n totes les pertinences possibles i marxar de casa seva, abans d'enderrocar tota l'illa. REMEDIOS MOLINA, comerciant afectada "Lo recuerdo porque fue muy trágico, tuvimos que salir en 24 horas de allí y mal. Tenía una peluquería y se quedó todo, todo, todo. Lo que pasa es que después se solucionaron las cosas pero de momento fue un drama." Els veïns van ser indemnitzats i van allotjar-se en hotels o pisos provisionals, mentre s'acabaven les noves promocions de pisos. Aquell solar roman encara sense edificar. Però enguany s'impulsarà finalment la construcció d'un bloc de pisos de protecció oficial i equipaments. ANTONIO SILVA, president de l'AV Turó de la Peira "Queremos que sea la mayoría de alquiler para jóvenes y para no tan jóvenes. Equipamientos tenemos que queremos trasladar aquí el casal d'avis para que tengan un centre decente y luego después el tema de las asistentas sociales." El projecte posarà fi a un capítol de la història del Turó de la Peira que els veïns volen deixar enrere definitivament.
El dia de Reis de 2005 és recordat per un centenar de famílies del Turó de la Peira com el del gran ensurt. Unes obres de millora al clavegueram del carrer de Sant Iscle van causar moviments als números 47, 49 i 51 i greus esquerdes. Els veïns van ser desallotjats i, després de revisions i reunions, els bombers van declarar no només els tres blocs, sinó tota l’illa, com a ruïna imminent. Els veïns i comerciants van tenir un termini de 72 hores en el millor dels casos i 24 hores en el cas dels blocs més afectats, per treure’n mobles i els records de tota la vida. Alguns veïns i comerciants, ni tan sols van poder entrar a pisos o locals, però. L’Ajuntament va haver de coordinar unes mudances exprés que van culminar amb l’enderroc de tota l’illa. Un centenar de famílies van ser reallotjades en pisos provisionals o hotels mentre es van anar enllestint les noves promocions de la remodelació del barri.
Deu anys després, el paisatge és ben diferent. Al lloc on s’aixecaven els números 45, 49 i 51 s’ha creat un nou carrer, i un gran solar que fa les funcions d’aparcament lliure roman en espera d’edificar-se. El projecte arrossega un retard d’una dècada, però sembla que les negociacions entre Ajuntament i veïns es reprenen i finalment enguany es podria començar a construir un bloc de pisos de protecció oficial, un casal d’avis i un centre de serveis socials.
