Els inicis en la política activa de primera línia d’Artur Mas es remunten al 1987. Llavors va començar a exercir de regidor a l’oposició de l’Ajuntament de Barcelona al grup de Convergència i Unió mentre Pasqual Maragall era l’alcalde de la ciutat. Aquesta etapa va durar fins al 1995, quan va entrar al govern català de Jordi Pujol com a conseller de Política Territorial i Obres Públiques. Dos anys més tard va assumir la cartera d’Economia i Finances i el 2001 va erigir-se com el clar successor de Pujol i es va convertir en conseller en cap.
Jordi Pujol va deixar pas a Mas, que va arribar a guanyar fins a cinc eleccions al Parlament de Catalunya. En les dues primeres, el 2003 i el 2006, va haver de fer de cap de l’oposició perquè dos tripartits d’esquerres amb Pasqual Maragall i José Montilla el van apartar de la presidència. També el 2006, Mas va pactar amb Zapatero un nou Estatut sense un acord al Parlament. I finalment, va poder exercir com a cap de l’executiu català el 2010, un any després que esclatés el cas Palau, que presumptament involucrava CiU en la concessió d’obra pública. Durant aquest mandat, encara en plena crisi econòmica, les retallades econòmiques van marcar part de l’actualitat política així com la decisió del Tribunal Constitucional d’escapçar una part dels articles de l’Estatut. A partir d’aquell moment van començar les manifestacions multitudinàries en les Diades i el 2012 Artur Mas va convocar eleccions després que fracassés la petició d’un nou pacte fiscal amb el Govern espanyol de Rajoy. CiU va guanyar les eleccions tot i perdre escons i va governar amb el suport d’Esquerra Republicana i, llavors, van tirar endavant la consulta del 9-N.
37 anys després de la seva creació, el 2015, CiU es va dissoldre i es van tornar a convocar eleccions. Mas va ser el candidat en una candidatura conjunta, Junts pel Sí, amb Esquerra. El gener del 2016 Mas va fer un pas al costat forçat per la CUP, que no el volia investir, i Carles Puigdemont li va agafar el relleu. I ja el març de l’any passat va ser condemnat per desobediència pel cas del 9-N a dos anys d’inhabilitació i aquest desembre el Tribunal de Comptes ha decretat l’embargament preventiu dels seus béns per la despesa de diners públics en l’organització de la consulta. Des que va fer el pas al costat, Mas va passar a un segon pla per dedicar-se a la refundació de Convergència en el PDeCAT, que ha presidit dos anys.
