L’advocat Ben Emmerson ha explicat que les decisions que s’han pres des de la justícia espanyola, empresonant de manera preventiva a polítics, són “extremadament qüestionables”. “Els magistrats independents de veritat no actuen així, i especialment en àmbit internacional”, ha dit.
En aquest sentit, Emmerson ha destacat la importància de la sentència del tribunal de Schleswig-Holstein rebutjant l’extradició de Carles Puigdemont per fer caure el cas dels “presos polítics”.
“La decisió alemanya, que va conduir a la retirada de les euroordres, té implicacions per als presos polítics. El tribunal alemany diu que res del que van fer els polítics catalans de cap manera no es pot considerar una incitació a la rebel·lió o la sedició”, ha destacat. Emmerson considera que “els tribunals espanyols apliquen la legislació d’una manera molt peculiar des del punt de vista interpretatiu”, ha denunciat, criticant que el “fantasma de Franco” encara es percep en les estructures de l’Estat.
El mes de febrer Emmerson ja va portar el cas d’Oriol Junqueras, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez al Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de l’ONU. D’altra banda, també hi ha queixes obertes a les Nacions Unides a Ginebra per vulneració de drets polítics a Jordi Sànchez i l’expresident Carles Puigdemont.
El Suprem denega la llibertat a Junqueras i vuit processats més en presó provisional
El Tribunal Suprem ha tornat a desestimat la petició de llibertat dels polítics empresonats perquè no detecta cap modificació dels motius que van dur el magistrat de l’alt tribunal Pablo Llarena a dictar la presó provisional. Considera que la decisió del tribunal alemany de no entregar Puigdemont per rebel·lió no té “cap incidència” en el desenllaç de la causa. Així, manté empresonats el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart; l’expresident d’ANC i diputat de Junts per Catalunya, Jordi Sànchez; l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell i els exconsellers Jordi Turull, Josep Rull, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Joaquim Forn i Dolors Bassa. El tribunal no admet la petició de substituir la presó preventiva per altres mesures no privatives de llibertat.
La sala respon que el procés penal no pot explicar-se com una realitat canviant “en funció de l’atmosfera política que es respiri en cada moment” i, per tant, la permanència d’una mesura cautelar ha de connectar-se amb els requisits descrits en la Llei d’enjudiciament criminal.
