(ACN)
El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha negat categòricament que la justícia espanyola estigui polititzada i considera que és injust que s’afirmi. També ha assegurat que no ha vist mai un jutge treballar amb la seva independència compromesa i ha negat haver rebut mai pressions. El jutge que ha instruït la causa contra el procés ha participat com a ponent en els cursos d’estiu de la Complutense i ha defensat que els jutges tinguin ideologia. Segons apunta, una llei són “vuit línies” que cal aplicar en “milers de casos”. Per això, assegura que la ideologia de cadascun dels jutges permet “interpretar la llei” amb l’objectiu que entre tots ells neixi una interpretació “sensata i reconeixible per la societat”. “Si la interpretació d’una norma la fessin només magistrats d’esquerra radical o de dreta radical, la interpretació que es fes no seria reconeguda pel global de la societat”, ha declarat. Segons Llarena, aquesta interpretació “no s’ha de fer des del servilisme polític”.
En la taula rodona, organitzada per l’Associació Professional de la Magistratura (que ell mateix va presidir i de caire conservador), Llarena ha assegurat que és injust extreure com a conclusió que la justícia està polititzada. “Hem donat prova d’això en les nombroses resolucions en 40 anys”, ha manifestat. També ha fet una defensa aferrissada de les associacions de magistrats i ha afirmat que formar-ne part no significa tampoc “estar polititzat”. Llarena havia estat president de l’Associació Professional de la Magistratura i assegura que això no va el influir per presidir l’Audiència de Barcelona.

“Vaig ser president de l’Audiència de Barcelona i mai no em van preguntar la meva ideologia política. No coneixereu cap jutge de Barcelona a qui jo hagi dit com ha d’actuar; ni ha passat ni m’ho han demanat”, ha reflexionat.

Defensa tenir ideologia com a jutge

El magistrat del Tribunal Suprem ha afirmat que avaluar un perfil ideològic d’un jutge per designar-lo en un o altre tribunal “no és una patologia a una societat”. Segons defensa, la ideologia de cadascun dels jutges ajuda a fer una interpretació de la llei. Llarena apunta que qualsevol llei ocupa “vuit línies” però que s’ha d’aplicar en multitud de casos diversos.
En aquest sentit, considera que els matisos que introdueix cada jutge ajuden a configurar una interpretació de la llei.

Evita parlar del cas del procés

En el torn de preguntes, li han demanat sobre el seu paper al capdavant de la causa contra el procés. El magistrat, però, ja ha tancat la instrucció i la causa ha passat a mans de la sala que haurà d’obrir judici oral. El jutge s’ha escudat en aquest moment processal i ha afirmat que ja “no està en les seves mans” i que ara serà la sala la que haurà d’avaluar el material que aportin les acusacions i defenses. “A partir d’ara seran sobirans de treure les seves pròpies conclusions”, ha manifestat.

Ara bé, ha agraït la pregunta perquè, segons ha dit, és una causa que “ha generat l’interès de tot Espanya i especialment dels ciutadans que viuen a Catalunya”.