Quantes persones viuen a Barcelona? Fins ara, l’únic instrument per fer-se’n una idea era el padró, un instrument que segons el director de l’Oficina Municipal de Dades, Màrius Boada, “no fa necessàriament una foto de la realitat” de la ciutat. Per això, l’Ajuntament ha publicat la primera enquesta sociodemogràfica per detallar quanta gent viu a Barcelona i en quines condicions ho fa.
Ball de xifres
Segons l’enquesta, a la ciutat hi ha 1.700.000 persones (el padró en té inscrites 1.625.000) i hi ha alguns segments de població que al padró no s’adeqüen a la realitat. En especial, els joves entre 16 i 24 anys: al padró n’hi ha menys de 150.000 inscrits, però realment hi viuen quasi 180.000. Això s’explica, probablement, perquè hi ha molts joves que venen a estudiar a Barcelona però no s’empadronen.
Tampoc no s’ajusta a la realitat el nombre d’estrangers que viuen a la ciutat: n’hi ha menys. En realitat n’hi ha 197.000, uns 90.000 per sota dels que diu el padró (288.000) perquè quan tornen al seu país d’origen, no s’esborren del registre municipal.
Puja el lloguer a Barcelona
Una altra dada que reflecteix l’enquesta és el cost de viure en un immoble a la ciutat. De mitjana, una hipoteca costa 672 €/mes i un lloguer, 659 €/mes. Això, tenint en compte les rendes antigues, perquè si només es compten els lloguers temporals, el preu s’enfila fins als 744 €/mes de mitjana.
Segons el director de Planificació i Innovació de Drets Socials, Lluís Torrents, els propers anys anirà a l’alça “la indefensió en el sentit de dependre del mercat” perquè en el futur hi haurà més jubilats amb lloguers elevats.
El fenomen de les multillars o habitatges col·lectius
Per calcular quanta gent viu a Barcelona també s’han tingut en compte els habitatges col·lectius o les multillars (és a dir, els pisos en què hi conviuen persones amb economies separades, com pisos d’estudiants o altres fórmules de convivència).
A la ciutat, un 2,9 % del parc immobiliari respon a aquest tipus d’habitatges col·lectius i estan repartits de forma molt desigual per Barcelona. A Nou Barris gairebé no n’hi ha i un 7 % es concentren a Ciutat Vella. A l’Eixample, segons l’enquesta, es concentren el 5,7 % d’habitatges col·lectius.
