Repetir les eleccions espanyoles costarà uns 140 milions d’euros de diners públics, segons les primeres previsions del Ministeri de l’Interior. A això caldrà afegir-hi, d’entrada, les subvencions que reben els partits en funció del nombre de representants al Congrés que van obtenir a les eleccions del mes d’abril. El cost de les eleccions del 10 de novembre ha obligat el Govern espanyol a demanar una ampliació de crèdit per posar en funcionament tota la maquinària electoral. Però, com es reparteix el cost d’una campanya electoral?
Correus, la despesa més gran
La partida més important de tot el pressupost de les eleccions es destina a les trameses postals que gestiona Correus. En total són més de 50 milions d’euros, gairebé el 40 % del total. Això inclou el vot per correu, l’enviament de targetes censals, la citació dels membres de les meses electorals i, també, el repartiment de la propaganda electoral dels partits.
Administració electoral i seguretat, segona i tercera partides
La resta del pressupost es reparteix, en bona part, entre mitja dotzena de partides més. Un 15 % del pressupost, uns 20 milions, es destina a l’administració electoral; és a dir, les juntes electorals que supervisen el procés i les dietes dels ciutadans que treballen a les meses dels col·legis electorals. Un 10 %, uns 14 milions, es dedica al desplegament de forces de seguretat durant la jornada de votació. La logística per organitzar els col·legis electorals costa uns 13 milions més, pel muntatge de taules, urnes i cabines de votació i el trasllat de paperetes i sobres.
Una mica per sota hi ha la despesa destinada a les telecomunicacions i la difusió de l’escrutini (uns vuit milions), la col·laboració dels ajuntaments (uns altres set milions) o l’Oficina del Cens Electoral (aproximadament cinc milions).
Quina part es podria estalviar?
Segons alguns experts, la despesa destinada a Correus es podria reduir “dràsticament” amb un sistema electrònic de vot per correu o amb una tramesa conjunta de tota la propaganda electoral dels partits. És el que pensa el degà del Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya, Jordi Pacheco, que afirma que “no té sentit que en ple segle XXI haguem de moure tant de paper”. Aquesta és la partida més subjecte de rebaixar el cost d’unes eleccions. La resta de partides són bàsicament organitzatives i sembla difícil que es puguin reduir de manera considerable.
Campanya més curta
La reforma de la LOREG de l’any 2016 estableix que, en cas de repetició d’eleccions, les subvencions als partits es rebaixen al 50% i també el període de campanya electoral es redueix a la meitat, només vuit dies. Per tant, començarà el dia 1 de novembre a les 12 de la nit i s’acabarà el divendres 8 de novembre a les dotze de la nit.
