Torra s’asseu, per primera vegada, a l’escó que ocupa el president de la Generalitat, al banc de la primera fila. A banda i banda, els seients del govern resten buits, ja que els consellers encara no han pres possessió del càrrec. Diputats del bloc independentista han col·locat un llaç groc simbòlic en un dels escons dels consellers. Això ha generat el rebuig de Ciutadans (que seuen just darrere) i el portaveu Carlos Carrizosa ha acabat retirant-lo, després d’una picabaralla amb Roger Torrent que ha acabat amb el ple suspès durant prop d’una hora.
Comín no exerceix el vot delegat
En el ple d’aquest divendres, el diputat d’Esquerra Republicana Toni Comín ha renunciat a delegar el vot, fins que la Mesa resolgui la seva situació la setmana vinent. El PSC i el PP havien demanat que se li revoqués aquest dret, atès que ara Comín torna a tenir llibertat de moviments fora d’Espanya. Però els republicans han decidit prescindir d’aquest vot puntualment, fins que tinguin l’informe que han de presentar dimarts a la Mesa.
Es creen 14 comissions legislatives
Després que Torra fos investit president de la Generalitat, el reglament del Parlament marca que al llarg de la setmana següent, s’ha “d’acordar el nombre i l’àmbit de les comissions legislatives”. Aquesta dotzena legislatura n’hi haurà 14: Afers Institucionals; Economia i Hisenda; Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència; Interior; Ensenyament; Territori; Medi Ambient i Sostenibilitat; Salut; Cultura; Justícia; Empresa i Coneixement; Treball, Afers Socials i Famílies; Polítiques Digitals i Administració Pública, i Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.
Les comissions legislatives són un dels òrgans de treball principals del Parlament. S’encarreguen de tramitar qualsevol iniciativa parlamentària i són les úniques que poden dictaminar sobre projectes o proposicions de llei. S’han de reunir com a mínim un cop al mes. Aquest divendres també es creen tres comissions de seguiment: la d’Igualtat de les Persones, Polítiques de Joventut i Infància.
Comissió d’investigació sobre l’espionatge a polítics i periodistes
El darrer punt de l’ordre del dia és la proposta de Ciutadans, el PSC, Catalunya en Comú – Podem i el Partit Popular de crear una comissió d’investigació sobre l’espionatge de periodistes i polítics per part del govern. En el ple del 3 de maig, la majoria sobiranista a la Junta de Portaveus va acordar eliminar aquest debat d’aquella sessió. Ara arriba a la cambra, amb set esmenes conjuntes per part de JxC i ERC, i 12 de la CUP.
Els grups proposants volen que s’investiguin “els casos concrets en què polítics, sindicalistes, periodistes i altres cossos de seguretat i informació de l’Estat van ser sotmesos a espionatge polític i seguiment de les seves activitats” i “establir la identitat de les persones responsables”. Es demana que hi compareguin els màxims responsables d’Interior entre el 2011 i el 2017.
