El territori electoral a Espanya es divideix en 52 circumscripcions provincials i cada una té un nombre determinat de representants: són els escons.
A l’hora de repartir els 350 escons dels Congrés dels Diputats entre les províncies, d’entrada, se’n donen dos a cada una (exceptuant Ceuta i Melilla, a les quals els en correspon només un). Són en total, 102 escons que, per tant, no es divideixen proporcionalment. La resta, 248, sí que es distribueixen proporcionalment en funció del nombre d’habitants.
Segons l’Institut Nacional d’Estadística, a la província de Barcelona el nombre d’electors per a aquestes eleccions generals és de 4.027.998, dels quals 110.274 viuen a l’estranger. A més dels dos escons que li corresponen per la distribució no proporcional, a Barcelona li’n toquen, pel nombre d’habitants, 29 més: en total, 31 escons. Per tant, a Barcelona per cada 129.935 habitants amb dret a vot correspon un escó.
Una xifra que contrasta, per exemple, amb la de la província de Sòria, on la població electora, segons l’INE, és de 77.356 persones. A Sòria només li corresponen els dos escons assignats per la distribució no proporcional, ja que el nombre d’habitants no arriba per assignar-ne cap més. Per tant, el cost del seu escó es molt més baix: 38.678 persones. Més exemples: a Madrid hi ha 4.653.188 electors i li corresponen 36 escons, per tant, cada un val 129.255 electors.
Per Francesc Pallarés, catedràtic de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, aquest sistema de circumscripcions “és una desigualtat, ja que perjudica les opcions no majoritàries i afavoreix els partits grans i els partits nacionalistes importants. Els escons surten caríssims i molts partits no poden arribar a tenir un escó a moltes províncies i se’ls acaba quedant el PP i el PSOE.”
