Les bases tenen quatre grans blocs normatius: garantir el dret a l’accés a l’aigua, fer una transició a la gestió pública participada, aplicar criteris de transparència i abaratir-ne el cost eliminant els cànons actuals. A més, les entitats Aigua és Vida, Red Agua Pública i l’Associació Espanyola d’Operadors Públics d’Abastament i Sanejament (AEOPAS) volen blindar d’amenaces i boicots els municipis que decideixin municipalitzar el servei.
Jaime Morell, secretari general d’AEOPAS, ha assegurat que Espanya és l’únic estat europeu que encara no té una legislació al respecte, fet que “afavoreix la privatització i dificulta, tremendament, la voluntat política de remunicipalitzar”. En aquest sentit, el regidor d’Aigua i Energia, Eloi Badia, ha titllat de “clarament mercantilista” el marc normatiu actual: “És un engranatge molt ben dissenyat per fer privatitzacions d’un dia per l’altre i que les municipalitzacions costen anys i anys”.
Esperaran a tenir sentència
Paral·lelament, tot just fa un mes el govern municipal va encarregar els primers estudis per avalar la viabilitat de recuperar la gestió de l’aigua. Badia ha dit que confia tenir-los enllestits aquest mateix any, tot i que ha afirmat que “el més sensat és esperar que hi hagi una sentència” abans de fer cap passa més. El TSJC encara ha de resoldre un recurs sobre l’empresa de capital mix que dona servei actualment a l’AMB per una presumpta irregularitat.
