Adolfo Suárez González va néixer el 25 de setembre del 1932, a Cebreros, un poble d'Àvila. Doctorat en Dret per la Universitat de Salamanca, els inicis de la seva carrera política els va desenvolupar al marc de la dictadura franquista, on va ocupar càrrecs com ara director general de la primera etapa de Televisió Espanyola o ministre secretari general del Movimiento. Suárez, però, passarà a la història com el primer president democràtic. El juliol del 1976, després d'acceptar l'encàrrec del rei Joan Carles, Suárez va formar govern i va desmantellar les estructures franquistes. La gran aportació d'aquell govern Suarez va ser aconseguir aprovar la Llei de reforma política que permetia passar de la dictadura a la democràcia sense infringir cap llei. I el que és més important, retornava als espanyols el dret de votar. Per primera vegada des del 1936, es van tornar a celebrar eleccions a Espanya. Era el 15 de juny del 1977. Adolfo Suárez guanyava amb l'UCD, l'Unión de Centro-Democrático. Poc abans d'aquestes eleccions, Suàrez jugava un paper clau per a la legalització del Partit Comunista. Un any després dels comicis, s'aprovava la consitutció espanyola de 1978. Va ploure molt en aquells anys però el cert és que després de l'intent de cop d'estat del 23 de febrer de 1981 Suárez va anar allunyant-se de la política. Suárez ha viscut, els darrers anys de la seva vida, fora de l'ull públic. Ha estat malalt d'Alzheimer, una malaltia que encara es va agreujar més amb la mort de la seva dona i d'una de les seves filles a causa del càncer.
Amb la mort d’Adolfo Suárez desapareix un dels grans símbols de la transició democràtica a l’Estat espanyol. Després de la dimissió d’Arias Navarro, el rei Joan Carles va encarregar a Suárez que nomenés un govern i va ser designat president el 1976. Un any després, i al capdavant del partit Unió del Centre Democràtic, va guanyar les primeres eleccions generals que se celebraven des de l’esclat de la Guerra Civil el 1936.
En les eleccions de l’1 de març de 1979, UCD va revalidar el triomf electoral i va permetre a Suárez continuar com a president del govern. Un any més tard van començar les crítiques de l’oposició socialista i també des del seu propi partit per la gestió de diversos sectors socials. Tot plegat va provocar la dimissió de Suárez com a president del govern el 29 de gener de 1981.
Apartat de la vida pública des de 2003, l’any 2005 el seu fill, Adolfo Suárez Illana, va confirmar que l’expresident patia una malaltia neurològica degenerativa i que ni tan sols recordava haver estat president del govern i no reconeixia ningú. Probablement la tragèdia familiar viscuda amb la mort de la dona i la filla a causa del càncer hauria afectat, encara més, el desenvolupament de la malaltia.
Reconeixements a la figura d’Adolfo Suárez
Divendres, l’estat de salut de l’expresident era tan greu que la família va anunciar als mitjans de comunicació que la vida d’Adolfo Suárez arribaria a la fi en menys de 48 hores. Un cop comunicada la notícia de la mort de l’expresident, a les 15.15 h, nombroses personalitats polítiques han mostrat el condol a la família Suárez. L’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, n’ha reconegut la transcendència històrica i ha destacat la immensa capacitat pel diàleg i pel consens, cosa que li va permetre liderar de manera modèlica un procés tan complex i important com la transició democràtica.
El rei Joan Carles I, amic personal de Suárez, ha destacat la lleialtat de l’expresident cap a la corona, i el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, s’hi ha referit com l’home que va fer possible la democràcia a l’Estat espanyol.
La política catalana també ha mostrat el condol. El president de la Generalitat, Artur Mas, n’ha destacat la capacitat d’assumir grans riscos i lideratge. Per altra banda, Jordi Pujol ha volgut recordar que Suárez tenia una manera de fer, d’expressar-se i unes actituds sense les quals el canvi no s’hauria pogut fer.
