Lluís Rabell afronta el mandat municipal com a independent al capdavant de la regidoria d’Horta-Guinardó amb l’exigència de donar resposta a les demandes del col·lectiu veïnal, del qual va formar part durant anys. L’alcalde Collboni li va proposar aquest càrrec junt amb les regidories d’Educació i Persones Grans i de Pla de Barris, un oferiment que assegura que va acceptar sense gairebé ni pensar-s’ho.
De professió traductor, Rabell havia estat president de l‘Associació de Veïns de l’Esquerra de l’Eixample i de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB). El 2015 va fer el salt a la política catalana a través de Catalunya Sí que es Pot, on va exercir de diputat del Parlament durant dos anys. Tal com explica, “es podria dir que vaig ser escolanet abans de ser frare”. Ara té clar que les demandes del moviment veïnal han de ser determinants per a un govern progressista però, alhora, assegura que “hi ha altres actors a la ciutat i cal conjuminar els interessos d’uns i d’altres”.
Un districte “intens i complex”
En els quatre mesos que fa que Lluís Rabell exerceix de regidor afirma que ja ha pogut conèixer la realitat dels 12 barris d’Horta-Guinardó (incloent-hi la Font del Gos, que oficialment encara forma part del barri d’Horta) i quines són les problemàtiques que haurà d’afrontar. Destaca les millores d’accessibilitat als barris de muntanya, la “redignificació” del Carmel, el planejament del Parc dels Tres Turons i el cobriment de la ronda de Dalt.
A banda dels gran projectes, però, també reivindica les petites actuacions urbanístiques per millorar el dia a dia dels ciutadans. En aquest cas destaca que gràcies al Pla endreça, Horta-Guinardó disposarà de nou milions d’euros per fer millores als carrers, gairebé el doble que al darrer mandat. “Volem un espai públic més net i segur i més amable i operatiu per a la mobilitat de la gent”, afirma convençut. I és que sap que, per venir d’on ve, la seva acció de govern estarà en el punt de mira.
Els meus antics companys del moviment veïnal no es priven d’estirar-me les orelles regularment”
La recuperació del patrimoni
L’Ajuntament haurà de donar resposta també a diverses peticions veïnals per recuperar edificis històrics que pel seu mal estat estan pendents de rehabilitar. A Horta, per exemple, trobem Can Crehuet i el Bloc 17, uns immobles que segons Rabell estan pendents d’una avaluació tècnica per a una posterior reforma. Un cas diferent és el de la torre del Moro, que encara no és de propietat municipal, i que amenaça ruïna.
Al Guinardó esperen que s’executi d’una vegada el projecte per convertir la masia de Can Garcini en un casal de gent gran. El mateix que a la Teixonera, on segueixen reivindicant que comencin les obres per transformar la bòvila en un espai d’entitats. En tots dos casos es tracta de projectes aprovats que només requereixen de la dotació pressupostària.
Conflictes oberts
Lluís Rabell haurà d’afrontar tres conflictes heretats de l’anterior regidora del districte, Rosa Alarcón. Al Baix Guinardó un grup de veïns segueix en peu de guerra ja que s’oposen al trasllat provisional del Mercat de l’Estrella als Jardins del Baix Guinardó previst per a l’any vinent. També en aquest barri la plataforma Salvem el Guinardó fa gairebé dos anys que demana que el Centre d’Acollida per a Persones sense Llar i Addiccions ubicat a l’hotel Aristol canviï d’ubicació. Finalment, al turó de la Rovira hi continuen les queixes per la massificació turística per visitar les bateries antiaèries i demanen accions contundents per limitar-ne l’accés i retornar l’espai al veïnat.
