La coneguda com a Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República Catalana s’ha presentat aquest dilluns al migdia al Parlament . El text l’han pactat JxSí i la CUP i l’han presentat els ponents, Lluís Corominas, Jordi Orobitg, Benet Salellas i Gabriela Serra. El text, que podeu consultar íntegrament aquí, es registrarà aquest mateix dilluns a la cambra catalana.
El que es pretén amb l’aprovació d’aquesta llei és que els votants que es decideixin pel “sí” en el referèndum de l’1 d’octubre, coneguin quines seran les conseqüències del seu vot. Ja s’ha informat que en el primer títol es parlarà de la forma d’Estat, “una república de dret, democràtica i social”. Si bé en la majoria dels casos l’objectiu és ‘assegurar la màxima continuïtat possible a la regulació existent’ s’han acabat introduint algunes novetats com ara el naixement del Tribunal Suprem de Catalunya que substituiria l’actual Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Pel que fa a la nacionalitat catalana hi optaran totes aquelles persones amb nacionalitat espanyola i que estiguin empadronades a un municipi de Catalunya abans del 31 d’octubre de 2016. També es contempla, després de la signatura d’acords amb l’estat espanyol, la possibilitat de disposar de la doble nacionalitat. Pel que fa a la llengua en la futura República catalana es mantindria la cooficialitat del català i el castellà. També es preveu la jurisdicció territorial de l’aplicació de la llei així com el seu espai aeri i marítim.
Cal recordar que aquesta és una llei provisional i que ha de servir en l’espai de temps entre la celebració del referèndum i les eleccions constituents. La llei de transitorietat també parla d’aquest horitzó i explica que es farà un procés participatiu per redactar el nou Estatut de Catalunya que s’haurà d’aprovar mitjançant un referèndum. En aquest moment es dissoldrà l’Assemblea Constituent i es convocaran noves eleccions. Serà a partir d’aquest moment quan la llei de transitorietat deixarà de tenir efecte.
