12 dies després que s'obrissin les portes dels centres de votació i després de moltes especulacions, finalment s'ha formalitzat la querella contra tres membres del govern. De moment, es dirigeix contra el president Artur Mas; la vicepresidenta, Joana Ortega, i la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, però deixa la porta oberta a ampliar-la a altres integrants de l'executiu català. Pel Fiscal General de l'Estat, la suspensió del Tribunal Constitucional era "absoluta, taxativa i inequívoca", encara que no es vagi notificar per escrit. Per això els atribueix un delicte de desobediència. En segon lloc els acusa també d'usurpació de funcions o obstrucció a la justícia perquè, a parer seu, van impedir executar una resolució judicial. En aquest sentit, la querella afirma que "el que està en joc realment és la vigència de les decisions del Constitucional a Catalunya" i reitera que el govern el va contradir sense fonament legal. El tercer delicte que els atribueix és prevaricació perquè, segons diu, es va dur a terme una activitat administrativa per donar suport material i personal al procés de participació. Això, tot i ser coneixedors de la prohibició del Constitucional. El fiscal general afirma que el govern va sobreposar "la visió partidista" al deure d'exercir les atribucions administratives de manera objectiva i conforme a dret" Finalment, els imputa també un delicte de malversació de fons públics per les despeses que diuen que va fer l'administració catalana després que el 9-N fos impugnat pel Tribunal Constitucional.
12 dies després del procés participatiu del 9-N, i després de diversos estira-i-arronses, el fiscal general de l’Estat, Eduardo Torres-Dulce, ha presentat una querella de 30 folis contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau per quatre presumptes delictes comesos en la consulta del 9 de novembre. La denúncia es produeix dos dies després que la Junta de Fiscals de Sala expressés el suport majoritari a Torres-Dulce, una resposta contrària a la dels fiscals catalans, que dilluns passat es van negar a iniciar accions penals contra el president de la Generalitat.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha rebut aquest divendres a les 12.20 h la denúncia, que demana que s’investiguin els delictes de prevaricació administrativa continuada (article 404 i 74.1 del Codi penal), desobediència greu comesa per autoritats públics (article 410 del Codi penal), obstrucció de la justícia (article 508.1 del Codi penal) i malversació de fons públics (articles 432 i 433 del Codi penal).
La querella indica que la consulta del 9-N va ser “planificada, auspiciada i finançada” pel govern de la Generalitat, una conducta “incompatible amb el contingut” de la resolució del Tribunal Constitucional, que va suspendre el procés de forma cautelar el 4 de novembre. A més, detalla que el govern va voler “eludir el control jurisdiccional” a través “d’actes jurídics no formalitzats” i “actes materials d’impuls”. Es refereix a aspectes com al web Participa2014.cat, que es va mantenir actiu en tot moment com a via de comunicació amb els ciutadans, o altres accions com l’elaboració de les paperetes de votació (fetes per interns d’un centre penitanciari el 18 i el 19 d’octubre) i la distribucció de les urnes en els diversos centres de votació prèviament al 9 de novembre. Pel que fa a la comunicació, el text indica que el govern va exigir que les televisions i ràdios privades emetessin gratuïtament els anuncis de la campanya informativa de la consulta i que una empresa de missatgeria va repartir propaganda electoral, bústia a bústia.
El text presentat per Torres-Dulce també destaca que es van destinar fons públics per pagar l’operatiu dels Mossos d’Esquadra en el procés participatiu i que la vigília del 9 de novembre es va alliberar l’accés a diversos instituts, col·legis i centres oficials dependents de la Generalitat. Per tancar, la querella remarca que durant el procés judicial s’haurà d’esclarir la quantitat dels diners públics destinats a la preparació i execució de la consulta.
El calendari, després de la querella
Després del registre, està pendent que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya l’admeti a tràmit. Per això, es seguiran els processos habituals. En primer lloc es conformarà la sala d’admissions, formada pel president del TSJC, Miguel Ángel Gimeno, i dos magistrats més, que dictaran una resolució per acordar l’admissió, o no, de la querella. D’aquests magistrats un serà nomenat ponent i, en cas que la querella s’admeti a tràmit, s’encarregarà de la instrucció de la causa, durant la qual es farien les proves que el jutge consideri necessàries per a la investgació. Paral·lelament, si es presenten recursos, es crearia la sala de recursos, formada per magistrats de les sales civil i penal, diferents dels que han format part de la sala d’admissions.
