El Govern espanyol duu al Tribunal Constitucional tots el passos del Parlament relacionats amb el procés, des de la declaració de sobirania del març de 2014 fins a la Llei de consultes, la convocatòria del 9-N i la transformació en procés participatiu. Sistemàticament, el tribunal els suspèn, primer, de manera cautelar i, uns mesos després, de forma definitiva. Però, com que el 9-N es va celebrar igualment, la fiscalia es va acabar querellant al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i també Francesc Homs, que en ser diputat al Congrés serà jutjat pel Suprem. Tots s'enfronten amb penes de fins a 10 anys d'inhabilitació. A banda del procés, el Govern del PP també ha portat al Constitucional lleis catalanes com de la de pobresa energètica, la d'igualtat entre homes i dones o l'impost sobre els habitatges buits. Considera que envaeixen les seves competències. Just un any després del 9-N, el Parlament aprova la declaració per iniciar la ruptura amb l'Estat i comencen a debatre's les lleis de desconnexió. Per això últim, la fiscalia ha presentat una querella contra la presidenta de la cambra, Carme Forcadell. Se l'acusa desobediència i de voler "dinamitar" el model d'Estat. Mentrestant, l'Audiència Nacional segueix investigant els ajuntaments que han aprovat mocions de suport a la resolució del Parlament del 9 de novembre de l'any passat. Com el de Berga, on la seva alcaldessa, de la CUP, Montse Venturós, ha arribat a ser detinguda pels Mossos d'Esquadra per dur-la als jutjats de la localitat. L'acusen de desobeir la Junta Electoral en no despenjar l'estelada de la façana de l'Ajuntament durant les darreres eleccions catalanes i espanyoles.
Tot el procés sobiranista, al Constitucional
L’any 2014, mesos abans del 9-N, el Tribunal Constitucional ja anul·la la declaració de sobirania aprovada pel Parlament el 23 de gener. Al setembre, la cambra catalana aprova la Llei de consultes populars no referendàries i el president, Artur Mas, signa la convocatòria de la consulta del 9-N. L’endemà mateix, el Constitucional admet a tràmit el recurs del Govern espanyol i suspèn, primer cautelarment i mesos després de forma definitiva, el decret de convocatòria i part de la llei. A l’octubre, Mas reconverteix la consulta en un procés participatiu, al qual el Govern espanyol també recorre i el Constitucional suspèn, però se celebra igualment. La Fiscalia acaba presentant al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya una querella contra Artur Mas i els consellers Joana Ortega, Francesc Homs i Irene Rigau, acusant-los de desobediència, prevaricació i malversació de fons públics per l’organització del 9-N. S’enfronten a penes de fins a 10 anys d’inhabilitació, però no de presó, perquè finalment el fiscal va retirar de la seva acusació el càrrec de malversació de fons públics.
Just un any després del 9-N, junt amb la investidura no reeixida d’Artur Mas com a president, el Parlament aprova amb els vots de Junts pel Sí i la CUP la resolució per iniciar la desconnexió amb l’Estat. El Govern espanyol hi recorre en contra davant del Tribunal Constitucional, que la suspèn cautelarment l’endemà i de forma definitiva l’estiu passat, tot advertint la presidenta de la cambra, Carme Forcadell, de responsabilitats penals si desobeeix. Després, la Fiscalia Superior de Catalunya ha presentat una querella contra la presidenta de la cambra, Carme Forcadell, per haver permès que els diputats debatessin les conclusions de la comissió del procés constituent. Se l’acusa desobediència greu i prevaricació continuada per voler “dinamitar” el model d’Estat.
Bona part de les lleis catalanes, també al Constitucional
A banda del procés, el Govern espanyol ha portat al Tribunal Constitucional pràcticament totes les lleis aprovades pel Parlament durant els dos darrers mandats, la qual cosa les atura automàticament, com a mínim algunes parts: des de la darrera llei de pobresa energètica fins a la d’igualtat entre homes i dones, la d’horaris comercials, la que prohibia el “fracking”, la de simplificació administrativa o l’impost sobre els habitatges buits. També ha anul·lat la prohibició de les curses de toros. Considera que totes aquestes normes catalanes envaeixen les seves competències. Per la mateixa raó, la Generalitat també porta al Constitucional totes les lleis estatals, però amb força menys èxit.
Els ajuntaments independentistes, en el punt de mira de la justícia
Mentrestant, l’Audiència Nacional segueix investigant els ajuntaments que han aprovat mocions de suport a la resolució del Parlament del 9 de novembre de l’any passat i els tribunals ordinaris han obert més de 400 causes contra ajuntaments i diputacions per delictes com no penjar la banera espanyola (103), impulsar la sobirania fiscal (106), pagar la quota anual de l’Associació de Municipis per la Independència (84), declarar-se “territori català lliure i sobirà” (47) o treballar el 12 d’octubre (58), segons el recompte de l’AMI, que adverteix que la llista pot ser incompleta. D’aquestes causes, que obeeixen a denúncies de la Delegació del Govern a Catalunya, 124 ja han estat desestimades, així que s’estima que en queden 283 de pendents.
Entre les quals hi ha els càrrecs contra sis regidors de l’Ajuntament de Badalona per acudir-hi a treballar el darrer 12 d’octubre, un possible delicte d’invitació a la sedició per part de Joan Coma (regidor de la CUP a Vic) i el cas més conegut de l’alcaldessa de Berga, Montse Venturós (també de la CUP), que ha arribat a ser detinguda pels Mossos d’Esquadra per dur-la als jutjats de la localitat. L’acusen de desobeir la Junta Electoral per no despenjar l’estelada de la façana de l’Ajuntament durant les darreres eleccions catalanes i espanyoles.
