Faltava una setmana per a les eleccions municipals i dues manifestacions multidinàries convocades a través de les xarxes socials van recórrer els carrers de Barcelona i Madrid. Era el 15 de maig de 2011. La ciutadania va sortir al carrer per mostrar el rebuig al sistema polític i econòmic. "¡Manos arriba, esto es un atraco!" Va ser la llavor de les històriques acampades reivindicatives. El mateix 15-M un grup de manifestants va passar la nit a la Puerta del Sol de Madrid i l'endemà una vuitantena de persones van acampar a la plaça de Catalunya. Una ocupació que des del primer dia es va desmarcar de partits polítics i sindicats. "Jo estic superorgullosa, no hi ha cap partit polític, no hi cap sindicat, és el poble que parla." "No volem que se'ns capitalitzi, no volem que se'ns manipuli, aquí darrere no hi ha ningú més que ciutadans." La plaça de Catalunya es va transformar en una àgora on centenars de persones d'edats, trajectòries i perfils diferents es van implicar en un nou moviment social de funcionament assembleari. El denominador comú de tots els "indignats": la desafecció política i l'exigència d'una democràcia real. "Aquest senyor dirà que ell vol nacionalitzar els bancs i aquest senyor d'aquí pensarà que això és una bestiesa, i aquell d'allà pensarà una altra cosa, però estem tots d'acord en una cosa: estem emprenyats i diem prou." Un dels punts més polèmics va ser el desallotjament de la plaça. Un dispositiu que va acabar amb càrregues policials, més d'un centenar de ferits i moltes crítiques a l'actuació policial. Els "indignats", però, van tornar a ocupar la plaça durant tot un mes més. La matinada del 30 de juny se'n va fer el desallotjament definitiu, en aquesta ocasió pacífic, i el moviment es va traslladar als barris i es va sectorialitzar. Entre els fills del 15-M, els "iaioflautes" o la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca. En l'àmbit polític, el moviment del 15-M es considera també l'origen del que s'ha anomenat "nova política". En els darrers anys han sorgit formacions polítiques la base de les quals s'ha nodrit de ciutadans que van participar activament en aquelles mobilitzacions.
Cinc anys més tard, París ha encetat una nova onada de concentracions crítiques, l’anomenada Nuit Debout, a la què en menys mesura també s’ha sumat Barcelona. Per això, durant els darrers dies, mitja desena de tendes han tornat a instal·lar-se a la plaça de Catalunya. No gaire lluny, a la cantonada del passeig de Gràcia amb el carrer de Provença, ahir va començar una altra acampada per exigir davant la representació de la Comissió Europea a Barcelona que les fronteres de la UE no segueixin tancades per als exiliats dels conflictes a Síria i la resta de la Mediterrània. A banda d’aquestes noves acampades, el punt culminant de la commemoració del cinquè aniversari del 15-M a Barcelona serà la concentració convocada a les 18 h a la mateixa plaça de Catalunya.
Fa cinc anys, el 15 de maig de 2011 faltava una setmana per a les eleccions municipals que, a Barcelona, van acabar fent alcalde Xavier Trias. Diverses manifestacions multidinàries convocades a través de les xarxes socials van recórrer els carrers de Barcelona, Madrid i altres ciutats espanyoles. Aquell diumenge a la tarda, la ciutadania va decidri sortir al carrer per mostrar el rebuig al sistema polític i econòmic. Les primeres mobilitzacions convocades amb el lema de “Democràcia real ja!” (que després es va convertir en una de les organitzacions del moviment d’abast estatal) van ser la llavor de les històriques acampades reivindicatives. El mateix 15-M un grup de manifestants va passar la nit a la Puerta del Sol de Madrid i l’endemà, dilluns, una vuitantena de persones van acampar a la plaça de Catalunya. Una ocupació que des del primer dia es va desmarcar de partits polítics i sindicats.
La plaça de Catalunya es va transformar en una àgora on centenars de persones d’edats, trajectòries i perfils diferents es van implicar en un nou moviment social de funcionament assembleari, però organitzat en múltiples comissions que hi organitzaven xerrades i debats cada dia, a més d’encarregar-se de qüestions més pràctiques com la comunicació o la cuina per a tots els acampats.
Divendres, 27 de maig, els Mossos d’Esquadra van desallotjar la plaça amb càrregues policials que van provocar més d’un centenar de ferits i moltes crítiques. Els “indignats”, però, la van tornar a ocupar després durant tot un mes més. La matinada del 30 de juny se’n va fer el desallotjament definitiu, en aquesta ocasió pacífic, i el moviment va decidir traslladar-se als barris i sectorialitzar-se. Entre els fills del 15-M hi ha col·lectius com els “iaioflautes” o la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca.
En l’àmbit polític, el moviment del 15-M es considera també l’origen del que s’ha anomenat “nova política”. En els darrers anys han sorgit formacions polítiques la base de les quals s’ha nodrit de ciutadans que van participar activament en aquelles mobilitzacions.
