Els set ajuntaments han denunciat que la despesa pública en habitatge s’ha anat reduint en els últims anys. Amb l’aportació de 2.000 milions d’euros per al 2018 pretenen invertir la tendència i poder augmentar el parc públic d’habitatge. Segons aquests consistoris, a Espanya hi ha un 2,5 % d’habitatge assequible, una xifra que queda lluny del 24 % d’Àustria o el 17 % de França i el Regne Unit. Per això, reclamen que en els propers 10 anys la despesa pública en habitatge se situï en l’1,5 % del PIB, per equiparar l’estat espanyol a altres països europeus.
Entre les al·legacions que han presentat hi ha també la petició que l’Institut de Crèdit Oficial ofereixi finançament per a projectes d’habitatge protegit, evitar l’especulació amb els pisos públics de compra i obligar la Sareb i altres entitats que han estat rescatades amb diners públics a incloure pisos buits en el fons d’habitatges de lloguer social. Més enllà del Pla Nacional d’Habitatge, els set ajuntaments han reclamat també allargar la durada mínima dels contractes que fixa la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) per evitar l’augment de preus de lloguer.
