La decisió de suspendre les eleccions del 14-F i celebrar-les el 30 de maig obre un escenari de dubtes jurídics. Sense un marc legal de referència, la voluntat de l’executiu català és preservar alguns tràmits fets fins ara com la recollida d’avals o la sol·licitud de vot per correu dels residents a l’estranger. Experts indiquen que hi ha risc que l’ajornament s’impugni.
“El més fàcil és imaginar-nos que tot comença de zero, com si mai haguéssim convocat eleccions. I el que hem de mirar és si podem recuperar alguna feina feta“, diu Ismael Peña, director general de processos electorals. El cens electoral serà nou i també caldrà presentar altre cop les candidatures perquè encara no havien estat validades i proclamades. En canvi, la voluntat és mantenir la recollida d’avals i també el vot per correu dels residents a l’estranger que ja l’hagin demanat. Això, el que vol dir és que “es podran presentar noves candidatures i nous avals, però no caldrà que els presentin aquells que ja els havien aconseguit”, comenta.
L’aval de la JEC
Totes aquestes qüestions hauran de ser avalades prèviament per la Junta Electoral Central. Alguns partits, com ara el PSC, ja han anunciat que no descarten impugnar la suspensió, però “qualsevol ciutadà que cregui que se li vulnera aquest dret fonamental pot presentar un contenciós administratiu al TSJC”, assegura Ernesto Pascual, professor de Ciències Polítiques a la UOC.
Per tant, es podria donar la situació que la justícia dictaminés que s‘han de celebrar les eleccions el 14-F.
