Des de la galeria gòtica del Palau de la Generalitat, Artur Mas ha afirmat que “mai l’èxit de la democràcia no hauria d’acabar als tribunals de justícia” i ha criticat que un procés participatiu hagi acabat com a causa penal. Mas ha denunciat que es pugui arribar a inhabilitar càrrecs públics i imposar penes de presó “per haver posat les urnes” i ha dit que ara “el Tribunal haurà de jutjar si comportar-se com un demòcrata equival a actuar com un delinqüent”.
Mas ha assenyalat que “l’èxit internacional del 9-N” és el que va generar les querelles, una de les quals “imposada per la Fiscalia General de l’Estat i en contra de l’opinió dels nou fiscals que integren la Junta de Fiscals de Catalunya”.
El president en funcions de la Generalitat ha afirmat que “confia en la imparcialitat i el bon criteri” del Tribunal però s’ha mostrat molt crític amb l’Estat espanyol que, segons Mas, no és “neutre i neutral” sinó que “actua com a àrbitre d’uns quants.”
La cronologia del procés
Mas ha explicat que el 9-N va ser conseqüència d’un “evident iniciativa institucional i política” i també d’una “intensíssima participació i execució ciutadana”. I s’ha mostrat responsable d’haver impulsat i ideat el 9-N després d’escoltar institucions i els “milers de persones que van omplir places el juliol de 2010 i també els setembres” dels anys següents.
Tot i que el 9-N estava dissenyat per ser executat des de la Generalitat, Mas ha argumentat que, a partir de la suspensió dictada pel Tribunal Constitucional, es va canviar el format de la consulta, que va passar a anomenar-se procés participatiu, i el govern català va cedir la responsabilitat als voluntaris.
A l’inici de la compareixença davant dels mitjans, Mas ha agraït “el suport i l’escalf” dels dos milers de ciutadans i alcaldes de diferents municipis catalans que l’han rebut davant del Palau de Justícia de Catalunya.
