L’Ajuntament de Barcelona ha iniciat els tràmits per tenir una normativa pròpia que reguli els mercats de venda no sedentària per tal d’homogeneïtzar-los. La nova ordenança haurà d’establir les modalitats permeses, determinar-ne les dates i la periodicitat. També determinarà aspectes concrets com delimitar el perímetre on es fan, el nombre total de parades, l’oferta i les condicions dels marxants per accedir-hi.
Està previst que l’ordenança de venda no sedentària s’aprovi durant el 2024. Per això, el consistori ja ha començat a fer trobades i reunions amb el sector per informar-los dels propers passos en la tramitació d’aquesta ordenança. També, a través de Direcció de Comerç, estan actualitzant les dades dels set mercats ambulants existents a la ciutat. També inclourà tots els mercats que es fan de manera regular (amb menys de tres mesos d’interval) com els mercats de pagès, segona mà o artesania.
Aquesta normativa és una mesura que estan obligats a fer tots els municipis. Una llei de comerç, serveis i fires de la Generalitat de Catalunya els exigeix l’aprovació d’una ordenança reguladora de la venda ambulant com a tràmit indispensable per autoritzar l’ocupació de la via pública.
Anys sense pagar la taxa d’ocupació de la via pública
Un dels mercats a regular és el de la Sagrera. Cada divendres des del 2007 se celebra davant del mercat de Felip II, però des de fa uns 10 anys que els venedors no paguen per ocupar la via pública. Els problemes van començar el 2015 quan l’Ajuntament va alertar que no havia rebut les taxes dels dos últims anys. Els més de 25 paradistes estaven sota el paraigua d’una empresa gestora a qui pagaven i que va desaparèixer amb els diners.
Segons el portaveu dels paradistes, Juan Carlos Alonso, el tema es troba en un procés judicial i no paguen taxa per ocupar l’espai. “Fins que no surti el judici no es pot pagar cap taxa. S’acostuma a pagar entre 1.000 i 1.200 euros anuals”, explica Juan Carlos Alonso.
Mercats ambulants amb història
Els assidus als mercats ambulants en defensen l’existència. Alguns, com el de Sant Martí de Provençals, existeixen des de mitjans dels 80. Raimundo Amador, venedor des del 1985, assegura que és un mercat ambulant “tradicional” amb la clientela i venedors de sempre i que formen part del patrimoni. En Martí Ramoneda, president de l’Associació de Marxants del Maresme, opina que “hi hauria d’haver més mercats ambulants perquè són una font d’atreure públic a la ciutat”. Igualment, explica, les clientes estan contentes amb els paradistes i la qualitat i varietat del gènere. Fins i tot, hi ha qui demanaria que allargués l’horari d’obertura.
