Els 27 estats membres de la Unió Europea han declinat donar suport a la candidatura de Barcelona per convertir-se en la seu de l’EMA. La capital catalana ha obtingut només 13 vots en la primera votació, per darrere de Milà, que n’ha sumat 25, i Amsterdam i Copenhaguen, que n’han aconseguit 20 cadascuna. A la votació final, Milà i Amsterdam han quedat empatades i finalment la decisió s’ha fet per sorteig. 16 ciutats competien per aconseguir la seu d’aquest organisme europeu.
Barcelona estava molt ben posicionada: tenia potencial tècnic, un edifici -la Torre Agbar- que permetia un trasllat immediat de l’agència i elements com escoles o bona atenció sanitària per a les famílies dels treballadors. Però aquestes fortaleses i els moviments diplomàtics no han estat arguments suficients per als països europeus.
La ministra de Sanitat, Dolors Montserrat, ha culpat el procés català de la pèrdua de l’agència i ha afirmat que és un dany directe dels independentistes.
El primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello, ha afirmat que “el context polític era enormement complicat” i ha repetit, com Ada Colau, que “no és un dia per fer guerra d’acusacions” sinó per remarcar la tasca conjunta que han fet les tres administracions: Estat, Generalitat i Ajuntament.
L’EBA, a París
A més de l’EMA, aquest dilluns també estava en joc traslladar l’Autoritat Bancària Europea, que deixarà Londres per instal·lar-se a la capital de França, tal com han escollit els 27 estats de la UE.
