L’Ajuntament de Barcelona ha completat per primera vegada una expropiació forçosa d’un pis propietat del BBVA que, segons el consistori, va estar buit més de dos anys. Fonts del BBVA, però, asseguren que el pis ja no està buit i que hi viu una família vulnerable. Es tracta d’un habitatge al carrer de Palerm, al barri del Besòs i el Maresme, que s’ha incorporat al parc municipal d’habitatge per un període de 10 anys i que es destinarà a lloguer social.
L’expropiació s’ha fet amb la base de l’article 15 de la Llei 4/2016, que havia quedat suspesa per un recurs del Govern espanyol. El Tribunal Constitucional, però, va aixecar-ne la suspensió el març del 2018. L’article en qüestió permet l’expropiació d’un pis per un termini de quatre a 10 anys si està situat en àrees amb una demanda residencial forta. A banda, cal que estigui inscrit al Registre d’habitatges buits de l’Agència d’Habitatge de Catalunya.
En la primera roda de premsa, la regidora d’Habitatge i Rehabilitació, Lucía Martín, ha explicat que quan es va suspendre la llei, l’Ajuntament tenia 16 expedients oberts de casos similars. Un cop aixecada la suspensió, el consistori ha recuperat set d’aquests expedients amb pisos propietat d’entitats com Caixabank, el BBVA, la Sareb i Bankia que caldrà veure com es resolen.
Multa per no oferir lloguer social
Martín ha explicat també que, de nou per primera vegada, l’Ajuntament ha iniciat un procés sancionador contra un gran tenidor (no s’ha especificat qui per la Llei de protecció de dades) per no oferir un lloguer social a una família vulnerable abans d’impulsar un desnonament. Aquesta obligació s’inclou en la Llei 24/2015 sobre emergència d’habitatge, que havia quedat suspesa però que el TC va aixecar el febrer del 2019.
El pis en qüestió és al barri del Raval i la multa pot arribar als 90.000 euros per una infracció greu de la llei. Martín, però, ha assegurat que no es persegueix en cap cas un afany recaptatori sinó “enviar un missatge contundent: aquest govern perseguirà abusos i males pràctiques immobiliàries”. La regidora ha explicat que en l’actualitat hi ha 300 casos oberts per situacions similars i que, en funció de la resposta dels grans tenidors, es continuarà amb expedients sancionadors o no.
