A l’entrevista, Ada Colau aborda el paper que l’Ajuntament, Catalunya en Comú i ella mateixa adoptaran davant del referèndum anunciat per a l’1 d’octubre. Aclareix que l’Ajuntament “estarà encantat de facilitar-hi la participació”, però assegura que encara està a l’expectativa de conèixer els detalls i de saber “si serà un referèndum o una altra cosa”. Colau tem que es pugui produir una situació “d’inseguretat o incertesa” amb els funcionaris que hi participin i ha assegurat que no demanarà “a cap funcionari públic” que es posi en una situació compromesa o de risc. “Això no es produirà”, ha dit de manera taxativa.
Colau culpa l'”immobilisme del PP” de ser el responsable del bloqueig polític a Catalunya i demana responsabilitat al govern català perquè es donin les garanties per al referèndum: “Convocar amb l’antelació suficient, que hi hagi debats serens en igualtat de condicions, amb seguretat, amb un cens…”. L’alcaldessa considera que “el xoc institucional sempre es pot evitar” i demana prudència perquè encara no hi ha cap convocatòria firmada ni res per escrit.
Colau es defensa de les crítiques que ha rebut Catalunya en Comú per la suposada ambigüitat amb el referèndum.”No els agrada la nostra resposta, però estem més definits que ningú”, diu, en referència al compromís amb el dret a decidir d’una formació que integra persones favorables i contràries a la independència, federalista, confederalistes i també persones que no donen prioritat a aquesta qüestió. Dins d’aquesta pluralitat, Colau es posiciona com a “no nacionalista ni independentista”, però assegura que té “predisposició a votar i a participar-hi” com ja va fer en la consulta del 9 de novembre del 2014.
Ada Colau també adverteix que el sobiranisme no es pot atorgar “la condició de demòcrata” i assegura que el govern català deixa de banda “qüestions urgents, com la fiscalitat, el turisme, l’habitatge o la contaminació” que afecten els catalans. Per això, en clau electoral, sentencia que “fan falta governs d’esquerres”.