La guspira que va fer encendre el moviment del 15-M es va gestar en aquesta manifestació per demanar una democràcia més participativa. Era la primera vegada que sentíem a parlar del col·lectiu Democràcia Real. "Té un origen totalment espontani, ve de la ciutadania, darrere no hi ha cap col·lectiu concret, ni partits polítics ni sindicats." I aquest és l'esperit que els ha mogut al llarg d'aquests 40 dies. Però no va ser fins dos dies després que alguns joves, no més d'una cinquantena, van passar la primera nit al ras. En part engrescats per l'èxit de la convocatòria de Madrid, a la Puerta del Sol, però a partir d'aquí l'acampada de Barcelona va agafar volada pròpia. Amb pocs dies els acampats es van organitzar perquè la plaça funcionés com una àgora i en sortissin propostes concretes. "En contra de la reforma laboral, les retallades socials, la reforma de les pensions, exigir la nacionalització de la banca, demanar un referèndum per una tercera República." Van arribar a ser milers les persones que cada vespre es van acostar a la plaça per fer sentir la seva indignació. I van arribar també els primers suports. La intenció era la de quedar-s'hi fins a les eleccions municipals. Tot sota la pressió de la junta electoral, que, en un primer moment, va prohibir les acampades a tot el territori, però que després no va acabar ordenant-ne el desallotjament. Després de les eleccions, però els "indignats" es van negar a aixecar l'acampada. 8 del matí del dia 27 de maig. Sota el pretext de netejar la plaça i garantir-ne la seguretat de cara a les celebracions del Barça, els mossos d'esquadra van encerclar els acampats. El rebombori a les xarxes socials va fer que milers de joves hi acudissin per impedir-ne el desallotjament. I va començar la batalla campal que es va saldar amb 120 ferits. Paral·lelament, l'acampada continuava. Va ser la primera operació d'antiavalots que dirigia Felip Puig com a conseller d'Interior i li va valdre diverses peticions de dimissió. L'acusaven d'haver actuat amb massa contundència. Prop d'un mes després d'haver començat l'acampada, l'assemblea va aprovar aixecar-la. La lluita continuaria des dels barris. La decisió, però, no va ser compatida per tots i un grup de persones va seguir dormint a la plaça. Es va fer evidents les desavinences entre els mateixos "indignats" i només ha estat qüestió de temps que els últims hagin abandonat la plaça.
