Santa Penya va néixer després de la pandèmia gairebé com una broma entre tres amics. Una sèrie d’animació amb un enginyós Frankenstein creat amb les il·lustracions del Carlos Granero, el guió i la veu de l’Albert Díaz, i el disseny de so i la música del Sergio Ramon.
Es tracta d’uns vídeos curts amb molt d’humor negre i altes dosis de surrealisme en què es mostra el que han batejat com a “barnaguarrisme”, és a dir, “la cara més fosca i precària de Barcelona” que, consideren, “és la més real de la ciutat. Un projecte que segons confessen fan “amb quatre duros, quatre merdes i quatre ampolles de Voll Damm”, però que ja té milers de seguidors de tot el món al seu compte d’Instagram esperant un altre capítol cada setmana.
Faltava ficció sobre la Barcelona ‘guarra’ actual, la que vivim nosaltres”
Precarietat feta obra
L’entrevista de ‘Plaça Tísner‘ a Santa Penya és com una conversa entre amics, com les quedades que fan habitualment a la plaça dels Àngels per inspirar-se pels seus vídeos. “Trobàvem a faltar que es fes ficció sobre la Barcelona que vivim nosaltres: la dels “guiris”, els Airbnb, els ionkis del Raval….”, explica Sergio Ramon. “L’imaginari català d’Estrella Damm ho planteja tot molt maco, però la realitat dels joves és precària: tenir feines d’ETT o compartir pis entre quatre”, etziba Albert Díaz.
‘Tripicontes’, una sèrie poc convencional
A través dels seus vídeos en format sèrie ‘Tripicontes‘, Santa Penya mostra la “seva” Barcelona: “Una ciutat que estimem i odiem alhora“, diuen. El guionista i veu, Albert Díaz, és la inspiració del protagonista: un jove barceloní que deambula per Barcelona i que a cada capítol experimenta una aventura surrealista.
Odissees que sempre comencen a Barcelona i que transcorren per espais emblemàtics de la ciutat com el Cafè Zurich, el passadís transbordador del metro del passeig de Gràcia, la Sala Apolo o en barris com el Raval o el Carmel.
El Cobi ara estaria a la presó, tindria tatuatges a la cara i menjaria durums a Joaquín Costa”
Cobi empresonat i convertit en “trapper”
A la sèrie de Santa Penya hi trobem molts personatges coneguts: des de Jacint Verdaguer a Elon Musk, d’El Mago Pop a Ramon Llull o, fins i tot, hi apareix la capibara del CosmoCaixa. Però la menció especial se l’enduu el Cobi. La icònica mascota dels Jocs Olímpics de Barcelona creada per Javier Mariscal, critica 31 anys després, la Barcelona actual amb els seus raps. “El Cobi en l’actualitat estaria engarjolat, tindria tatuatges a la cara i menjaria durums al carrer de Joaquín Costa”, ironitza Sergio Ramon. Un personatge que, explica, “vol ser un pont entre la Barcelona mitificada de les Olimpíades i la Barcelona ‘guarra’ on vivim ara”.
La imaginació de Santa Penya és inesgotable. També ha creat vídeos de paròdia sobre influenciadors de gastronomia, han convertit en pare en un MDLR o no han tingut por de ficar-se en política i riure’s de Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo.
Producció casolana
Tot i la qualitat del producte final de Santa Penya, asseguren que ho han fet tot en pisos compartits on han viscut i que no han usat cap estudi. Tot comença amb les idees de l’Albert, que trasllada al guió i a la prosa. L’il·lustrador, Carlos Granero, que va començar a treballar de forma autodidacta i va decidir estudiar un màster per millorar la seva tècnica, li posa l’animació.
“Quan tinc dubtes, com que l’Albert és el protagonista, gravo amb el mòbil els seus moviments i després el dibuixo, som molt espavilats”, comenta Granero. Una vegada està feta l’animació queden presencialment per posar-li la veu i posteriorment el Sergio fa el disseny de so i la música.
Projecció al Serializados Fest
Un projecte que va néixer als passadissos de La Virreina, quan el Carlos i l’Albert hi treballaven com a controladors d’accessos; que es va materialitzar el 2022 i que a finals d’octubre presentaran al Serializados Fest amb la projecció de la sèrie ‘Tripicontes‘.
“El dia de demà ens agradaria dedicar-nos a això, perquè ara bàsicament estem perdent diners”, assumeixen. “Molaria molt guanyar diners amb això i volem sortir de les xarxes socials perquè no les entenem. Tenim ganes de tenir validació externa i és una excusa per presentar-nos al sector”, conclouen tots tres entre riures.
