La cineasta barcelonina Rosa Vergés rebrà el proper diumenge, dia 4 de febrer, el Gaudí d’Honor – Miquel Porter a la gala dels principals premis del cinema català. Abans, però, ens visita al ‘Plaça Tísner‘ per parlar de la seva carrera.
Pionera del cinema català
Rosa Vergés va començar a treballar en el món del cinema a principis dels 80, com a assistent de direcció i guionista, al costat de noms com els de Bigas Luna, Vicente Aranda, Francesc Betriu o Jordi Cadena. En aquests primers temps, però, la nòmina de directors amb qui treballava era íntegrament masculina, les dones no hi eren mai presents.
Amb ella, i amb altres de la seva generació, les coses comencen a canviar. Rosa Vergés debuta com a directora amb ‘Boom boom’ (1990), i ben aviat se situa en el mapa del cinema espanyol: guanyadora del Goya a la millor direcció novell, es converteix en un dels noms d’aquella generació dels 90, que anirà de Julio Medem a Álex de la Iglesia passant per Icíar Bollaín, Gracia Querejeta o Enrique Urbizu.
I en el cas de Vergés, a més, es guanya aquest lloc en el panorama amb una perspectiva feminista, trencant motlles i obrint camí per a totes les generacions de cineastes dones que vindran, des d’Isabel Coixet o Judith Colell fins a Carla Simón o Elena Martín.
El Gaudí a una carrera
Més enllà de ‘Boom boom’, Rosa Vergés va tractar el fenomen del turisme a la Barcelona olímpica a ‘Souvenir’; va reivindicar la dignitat dels infants com a espectadors de cinema a ‘Tic Tac’ i va retratar l’exili interior de la Guerra Civil a ‘Iris’. Tot plegat, com a part d’una carrera en què també ha treballat per a la televisió i ha dirigit posades en escena i espectacles teatrals.
Entre les facetes professionals de Rosa Vergés, també hi ha la de docent. Des de fa més de 20 anys, ha format noves fornades de cineastes a través de la seva feina tant a les universitats com a l’ESCAC. A més, des de la seva funció de prescriptora i d’activista ha reivindicat la tasca de cineastes oblidats i ha ajudat, així, a configurar la història del cinema nacional.
Amb tots aquests mèrits, l’acadèmia ho ha tingut clar a l’hora de premiar-la amb un Gaudí que corona 45 anys d’una trajectòria polifacètica que semblava improbable en una indústria tant copada pels homes com ho era la del cinema dels anys 80.
![](https://img.beteve.cat/wp-content/uploads/2024/01/PTI_rosa-verges-1024x576.jpg)
El “mosaic” de Rosa Vergés
- Una editorial: Destino. L’amor de la Rosa per la cultura i l’art d’explicar històries li ve de família, perquè el seu pare és l’editor Josep Vergés, fundador de la mítica editorial barcelonina.
- Un premi: El Goya a la millor direcció novell, que va recollir el 1991 per ‘Boom boom’, un film que ha esdevingut títol de culte del cinema català i espanyol.
- Una cerimònia: L’arribada de la torxa olímpica a Empúries. La Rosa es va encarregar de la posada en escena d’un dels moments emblemàtics que conduirien als Jocs Olímpics de Barcelona 92.
- Una onomatopeia: ‘Tic-tac’. A més del so més característic de qualsevol rellotge, també és un dels treballs més celebrats de la Rosa, que reivindicava la imaginació i el potencial crític dels espectadors més petits.
- Una data: El diumenge 4 de febrer. La Rosa serà una de les protagonistes de la XVI gala dels Premis Gaudí, que la homenatjaran amb un guardó d’honor a tota la seva carrera.
- Una plaça: La de Sarrià. El centre històric i social del barri és el paisatge d’infantesa de la Rosa, el que no sabem és si seria, també, un bon escenari de pel·lícula…