Publiquen una revista, organitzen xerrades, creen continguts digitals i tradueixen textos pessimistes d’autors que, consideren, no són prou coneguts pel públic. Són un conjunt de traductors i professors que, segons asseguren al programa ‘Plaça Tísner‘, volen reivindicar el pessimisme filosòfic “com a mesura a l’optimisme capitalista que impera en els nostres dies”.
En José Carlos Ibarra Cuchillo, traductor, és un dels portaveus del col·lectiu. Explica que tot va començar amb una publicació a la revista ‘Hénadas’ i que després hi han anat sumant iniciatives com, per exemple, la creació de vídeos explicatius a YouTube o els seminaris que organitzen cada 15 dies a la Universitat de Barcelona. “Ampliem contingut i tractem temes que no podem tractar a la revista per una qüestió de format”, explica.
“Ser pessimista no vol dir ser un amargat”
En els darrers temps, a més, han apujat l’aposta i han començat a traduir al castellà autors que són inèdits. La idea és que noms com Eduard von Hartmann, Philipp Mainländer, Olga Plümacher i Agnes Taubert siguin més accessibles al públic. De fet, el cas de les dones filòsofes que van participar en la controvèrsia pessimista al segle XIX és el que consideren més necessari reivindicar. “És una part de la història de la filosofia molt oblidada”, diu Ibarra.
Pel portaveu del col·lectiu, el treball d’aquests filòsofs i filòsofes pessimistes és “descobrir les il·lusions que operen en la vida i desemmascarar-les”. “Encara que sigui desagradable en un principi, després ho agraeixes”, adverteix. I és que, matisa: “Ser pessimista no vol dir ser un amargat, sinó aplicar una sèrie de regles a la realitat que et prevenen d’una decepció“.
Començar per Schopenhauer
Tot i que reivindiquen els autors més desconeguts, recomanen als qui es vulguin introduir en la filosofia pessimista començar per un clàssic. Així, proposen el filòsof alemany Arthur Schopenhauer pot ser una bona porta d’entrada perquè “té un estil d’escriptura molt clar i tracta les qüestions principals del pessimisme com, per exemple, el predomini del patiment per sobre del plaer“.
