Els circuits comercials de l’art estan fets per i per a la població blanca. És per això que un grup d’artistes de la ciutat van decidir obrir un espai afrocentrat que fos una llar creativa per a les persones racialitzades, migrants i de sexe i gènere dissidents, un punt de trobada on posar el focus en tots aquells temes que queden fora de la cultura hegemònica i fer-ho des d’una perspectiva afrofeminista i antiracista.
Es tracta de la sala Periferia Cimarronas, que va obrir a mitjans del 2022 al barri de Sants després d’una campanya de micromecenatge per reformar el local situat al carrer de Cerdanyola, 26, que el programa ‘Plaça Tísner’ ha visitat coincidint amb el Dia Mundial de la Cultura Africana i dels Afrodescendents.
El pilar de la programació cultural de Periferia Cimarronas són les arts escèniques. La seva proposta ha portat a escena temàtiques i produccions que sovint queden fora de la programació de la ciutat, com com ‘Títuba. Bruixa, negra i ramera’, de Denise Duncan o ‘Palabras para una revolución’, de Damián Alcolea. Segons Silvia Albert Sopale, una de les impulsores de la cooperativa, el motiu són els prejudicis: “Es pressuposa que no són temes tan rendibles perquè generen una sèrie d’incomoditats que la majoria de la gent no vol afrontar”.
Són temes que generen una sèrie d’incomoditats que la majoria de la gent no vol afrontar”
Contra les identificacions per perfil ètnic
‘Parad de pararme’ és el títol de l’obra de teatre que està actualment en cartell. Es tracta del tercer muntatge de la companyia No Es País para Negras, una de les impulsores de la sala que es va fer amb motiu de la campanya de SOS Racisme del 2018 que portava el mateix nom i que denunciava les identificacions policials per perfil ètnic.
Aleshores era la directora de l’espectacle, Silvia Albert Sopale, qui interpretava el text, però ara ha passat el relleu a l’actor Malcolm McCarthy. “Són identificacions racials que a Barcelona passen constantment, si vas pel Raval o la Rambla ho veuràs”, apunta l’intèrpret.
Són identificacions racials a Barcelona passen constantment, si vas pel Raval o la Rambla ho veuràs”
Segons SOS Racisme, per cada persona blanca identificada per la policia a Catalunya se n’identifiquen més de set de racialitzades o estrangeres, una pràctica habitual basada en l’aparença que la majoria de la població no sap que està prohibida pel Codi penal i que es pot denunciar. Això és el que va fer Rosalind Willins l’any 1992 després de patir aquest tracte discriminatori. El seu cas va transcendir al Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides, que es va pronunciar al seu favor i en contra de la justícia espanyola. L’obra estarà en cartell fins al 31 de gener.
L’oferta teatral es complementa amb una sèrie de tallers que posen l’accent en l’educació antiracista i afrofeminista, que aporten a la sala un públic divers. També hi ha una botiga on es poden comprar productes artesanals i un espai expositiu per reivindicar discursos artístics que no tenen cabuda en altres circuits.
Per la gestora cultural i productora Karel Mena, Periferia Cimarronas és una llar permanent i de referència per a la població racialitzada i migrant: “Aportem tota la riquesa dels nostres avantpassats i de la gent de la diàspora i volem que això entri en diàleg amb la cultura de la ciutat“.
