Guiu Cortés Vázquez, conegut com El Niño de la Hipoteca, és un cantant que en els darrers anys s’ha donat a conèixer per les seves lletres, en què barreja reivindicació i humor. Ha passat per ‘Plaça Tísner‘ abans del concert que fa aquest divendres, 20 de gener, amb el seu grup a la Sala Apolo. “No toquem a Barcelona des del 2018, i estem molt contents perquè el primer concert de la gira el fem a casa“, diu.
Per altra banda, de cara a aquest 2023, Cortés celebra la incorporació al grup de Ferran Exceso, un cantant conegut a les xarxes que li aporta a la banda, segons ell, el rock que li faltava al Niño de la Hipoteca. Assegura que l’energia és la mateixa, però que ara les cançons sonen de manera diferent.
La digitalització de la música: xarxes i “streaming”
Des que va començar la seva trajectòria com a cantant, el Niño de la Hipoteca ha aprofitat l’explosió de les xarxes socials i les plataformes d'”streaming” per donar-se a conèixer. En aquest sentit, diu que els seus àlbums són un recopilatori de senzills i que estan pensats per consumir de manera digital.
De fet, el seu darrer disc es diu ‘Esto no es un disco, Vol. 1‘, i ha ironitzat dient que el proper projecte, que calcula que sortirà durant la primavera o just després de l’estiu, podria rebre com a títol el mateix nom però amb el número 2. “Un disc s’organitza i hi ha uns temps definits, però nosaltres som anàrquics“.
“Escriptor polivalent”
La seva carrera musical neix l’any 2007, quan, després d’anar component els seus temes a casa i cantant-los al metro mentre estudiava el grau d’Humanitats, decideix gravar una maqueta i la comença a enviar a diversos concursos. Els certàmens li van reconèixer la vàlua, i arran l’èxit no para d’escriure fins a publicar el seu primer àlbum, titulat ‘Que et vagi bé‘ (2009), amb el qual va fregar el milió de visualitzacions a YouTube i els nou milions de reproduccions a Spotify.
Després d’un munt de concerts en els darrers anys, presentant nous àlbums i col·laborant amb grups com La Pegatina i artistes com Rozalén i El Kanka, ha publicat la seva primera novel·la titulada ‘El diario de los incurables‘, on dibuixa una distopia amb molts punts de connexió amb la societat actual: “Parlo de la viralitat, les reivindicacions socials i critico com el sistema s’acaba apoderant de tot”.
