La fe és sovint un exercici íntim i individual. Especialment per a aquelles persones que formen part d’un col·lectiu que ha estat sistemàticament estigmatitzat i exclòs de les religions hegemòniques. És per això que l’exposició “Encanteris i dissidències”, del Centre LGTBI, obre la porta a compartir l’espiritualitat des de la vivència col·lectiva. L’espai expositiu del centre s’ha convertit en un temple en què diferents creadors i activistes plasmen la seva relació amb l’espiritualitat a través de l’art.
La nostra existència és una heretgia per a les institucions hegemòniques que han instrumentalitzat la religió”
La mostra inclou una dotzena de peces escollides per Julia Pardo i Xeito Fole, l’equip comissari, que aborden, entre d’altres, la relació que ha tingut el col·lectiu LGTBIQ+ amb les religions. “La nostra pròpia existència és una heretgia si la pensem des de les institucions hegemòniques que han instrumentalitzat la religió”, explica Fole.
De fet, moltes persones van ser jutjades per bruixeria per la seva dissidència de gènere o orientació sexual. “No va ser tant l’Església qui estava darrere d’aquests judicis, sinó els poders civils que estaven imposant un sistema al servei del capitalisme que naixia en aquell moment”, apunta Pardo. És per això que obres com les de Natalia Saldaña i Leticia P. F. de Bobadilla reivindiquen la màgia, les bruixes i les plantes medicinals.
L’esoterisme contracultural de Rapha Hu
L’il·lustrador mexicà Rapha Hu, establert a Barcelona, s’interessa en els seus treballs puntillistes per temes contraculturals i esotèrics des d’una perspectiva queer i transfeminista. Amb una estètica influïda pel còmic underground dels 80, les seves obres porten certa lluminositat pop a temes com la bruixeria, la màgia del caos o l’hermetisme. “Moltes persones del col·lectiu han renegat una mica de l’Església catòlica i han buscat formes d’espiritualitat alternatives com la wikka“, comenta l’artista, en referència a aquesta religió neopagana sorgida a mitjans del segle XX.
Moltes persones del col·lectiu han buscat formes d’espiritualitat alternatives”
La perspectiva decolonial
L’exposició també recull obra del col·lectiu Las Migras d’Abya Yala, un grup d’artistes llatinoamericanes de Barcelona que obren espais de creació multidisciplinària per als feminismes del sud. El terme indi “Abya Yala” fa referència al territori americà i significa “continent de vida”. Les tres peces que presenten a la mostra ja s’havien exposat anteriorment a Ca la Dona i reivindiquen la relació entre l’espiritualitat i l’ancestralitat alhora valoren el llegat que la colonització va intentar esborrar a través de l’extermini de milions de persones.
Aquestes creences invisibilitzades posen en qüestió la vida i la mort i entenen l’individu com a part d’un tot. “L’espiritualitat sempre ha desafiat els coneixement hegemònics, ha sigut una forma de resistir, d’aixecar relats nous sobre la nostra existència”, comenta la curadora del col·lectiu, Lorena Álvarez Chávez.
L’espiritualitat ha sigut una forma de resistir, d’aixecar relats nous sobre la nostra existència”
El Santo Coño Insumiso barceloní
Uns dels altars de l’exposició està presidit per la figura d’El Santo Coño Insumiso que un grup d’activistes van realitzar l’any 2018 en una trobada de feministes andaluses a Can Batlló, en solidaritat amb les represaliades en les primeres processons de protesta de Màlaga i Sevilla els anys 2013 i 2014. Van ser les primers a subvertir la icona religiosa del pas a través de la representació de la vulva per protestar contra la reforma de la llei de l’avortament.
L’activista Ana Burgos García ho posa en context: “Es van voler resignificar els codis de la tradició suposadament judeocristiana de les processons, perquè en realitat ja existien abans i va ser l’Església catòlica qui va apropiar-se d’una expressió cultural andalusa“. Les tres imputades de Sevilla van ser absoltes de l’acusació de delicte contra els sentiments religiosos, però hi ha una condemnada a Màlaga que està en espera del recurs.
Les processons ja existien abans, va ser l’Església qui va apropiar-se d’aquesta tradició cultural andalusa”
Aquesta reapropiació de símbols religiosos també es pot veure a ‘Àngel negre’, de l’activista i investigadora Mer Gómez. Aquesta peça audiovisual reinterpreta la iconografia dels àngels des d’una perspectiva intersex a partir d’una relectura pròpia d’obres de la col·lecció del MNAC.
Aquest panteó dissident el completen els collages irreverents de l’artista i escriptora canària Roberta Marrero i la pregària irònica de les persones que van participar en les I Jornades Estatas Autogestionades sobre Bisexualitat.
“Encanteris i dissidències” es pot visitar al Centre LGTBI de Barcelona fins al 31 de gener.