Qualsevol semblança amb la realitat no és pura coincidència. Tots els objectes ficticis del cinema d’espionatge que es poden veure en aquesta mostra estan directament inspirats, o copiats, dels mil i un ginys que els espies de de la KGB, la CIA o la Stassi utilitzaven en el seu dia a dia. I a ‘Plaça Tísner‘ ens hi hem acostat per conèixer-los.
“Top secret. Cinema i espionatge”, feta en col·laboració amb la Cinemateca Francesa, explica la història inèdita dels vincles entre els oficis d’actors i espies, i repassa algunes icones del món de l’espionatge com Mata Hari i James Bond a través de cartells originals, vestits, documents, fotografies i centenars de “gadgets” reals. Es pot veure al CaixaForum fins al 27 de març del 2024.
Més enllà del “sexpionaje”
L’exposició recupera el paper de la dona espia més enllà de l’estereotip del “sexpionaje”, àmpliament explotat en el món del cinema. Es pot recórrer un extens àmbit dedicat a la figura de la gran espia femenina de la primera meitat del segle XX, Mata Hari, interpretada a la gran pantalla per Greta Garbo i Jeanne Moreau. També té un lloc destacat Hedy Lamarr, que va inventar un sistema secret de codificació de transmissors considerat el precursor del GPS i de la wifi.
Bond, James Bond
Tampoc no hi podia faltar l’espia “gentleman” de la gran pantalla, James Bond. Un espia de ficció que emmarca les seves històries el món de la Guerra Freda, en la bipolaritat ideològica entre els EUA i l’URSS, i entre la CIA i el KGB. S’exhibeixen, per exemple, un vestit d’esmòquing i unes sabates que va portar Daniel Craig a ‘Casino Royale‘, o l’impressionant submarí en forma de cocodril en què s’oculta l’agent 007 (interpretat per Roger Moore) a la pel·lícula ‘Octopussy’.
Realitat versus ficció
“Top secret. Cinema i espionatge” fa un recorregut per aquells aspectes que assenyalen els paral·lelismes entre el cinema i l’espionatge, com la disfressa, l’ocultament i el joc. També entre la ficció i els fets històrics, els elements d’attrezzo, els artefactes i la tecnologia desplegada pels agents dels diferents serveis d’intel·ligència occidentals.
I posa de manifest que els espies tenen una part d’actors, i els directors de cinema utilitzen tècniques d’espionatge per registrar i falsificar el món.
