Sortida de sol a Barcelona

Ens endiumengem per celebrar “Cap d’Any”. És una expressió que direm molt aquests dies i per això ens hi volem apropar a la nostra manera: lingüísticament.

Quan és “Cap d’Any”, ben bé? Fa referència al dia 31 de desembre o bé al dia 1 de gener? Per què l’anomenem així?

Cap d’Any, el primer dia

El dia de “Cap d’Any” fa referència al primer dia de l’any que comença, és a dir, l’1 de gener. Aquest significat està assegurat per la primera paraula de l’expressió: “cap”. Si busquem aquest mot al diccionari ens apareix un llençol lingüístic extens i ric.

Moltes accepcions de “cap” conflueixen a donar el sentit de “primer”, “més important”. Per exemple, com a part del cos humà, el “cap” destaca com a primer element de la persona, és per això que quan volem dir que volem conèixer una cosa del tot diem “de cap a peus”, començant pel cap, doncs. En una empresa o similar hi tenim el “cap”, que capitaneja la jerarquia de l’organigrama (cap d’obra, cap major, conseller en cap, etc…). Tenim, per exemple, l’expressió “al capdamunt”, que clarament ens indica una cosa que està situada dalt de tot, la primera, vaja. Per aquest motiu “cap” complementa “any” i, en català, fa referència al dia que “encapçala” —mai més ben dit— el nou any.

“Cap” també destaca com la part principal de gairebé tot el que acompanya, “cap de la muntanya”, “al cap del carrer”, “el cap de taula”, “el cap de turc”, “de cap a punta”, “de cap i de nou”, “entre cap i coll” i no acabaríem el reguitzell s’usos de “cap”. Us animem a donar un cop d’ull a la seva entrada al Diccionari català-valencià-balear, DCVB.

Per això, per parlar de la festa o revetlla del dia 31, que celebrem per donar la benvinguda al nou any que arriba, ens hi referim com a “nit de Cap d’Any”. El motiu pel qual s’ha convingut marcar aquesta expressió en majúscula és perquè es considera una festivitat, de la mateixa manera que posem en majúscula Onze de Setembre, Sant Joan o Tots Sants.

El “cap” preposició té relació amb el “cap” substantiu?

Etimològicament la preposició “cap” que indica la direcció (cap aquí, cap allà) prové justament de la paraula “cap” (de la persona), segons el DCVB. Sosté que de la mateixa manera que el cap, com a part anterior del cos humà, dirigeix i ordena de manera principal el cos, la preposició ha acabat recollint aquest sentit direccional.  És per això també que tenim les expressions “cap per amunt” (es diu d’una persona o cosa posada en posició normal), o “cap per avall” (persona o cosa posada en posició inversa de la normal), locucions que provenen clarament de l’accepció principal de “cap”.

I no deixem de descobrir al DCVB altres curiositats interessants, com per exemple que la construcció “cap a” representa una supervivència de la forma llatina “capite ad”; i que “en algunes comarques valencianes s’ha perdut la noció de la identitat etimològica del ‘cap’ preposició amb el ‘cap’ substantiu, i s’ha produït una metàtesi, convertint-se ‘cap a’ en ‘paca’ («paca ací», «paca allà», «paca casa», etc.)”.

“Nit vella” no, sinó “nit de Cap d’Any”

Aprofitem per fer memòria de com hem d’anomenar correctament en català la festivitat per passar d’un any a l’altre. Recordem que la forma “nit vella” és una interferència del castellà i que la nostra forma pròpia és “la nit de Cap d’Any” o la “revetlla de Cap d’Any”. De la mateixa manera, hem d’anar amb compte amb les traduccions literals de “nochebuena” en “nit bona” i caure d’anomenar-la com toca: “nit de Nadal”.

Només ens queda desitjar-vos el millor per a l’any que s’apropa, però… com ho hem de fer?

Per poder enviar-nos els millors desitjos per aquest 2020 podem dir: “bon any nou”, “bon any”, “feliç any nou”! I recordem que n’hem de dir “festa de la nit Cap d’Any” i no pas “festa de fi d’any”, interferència.

I ens acomiadem esperant que aquest nou 2020 ens doni prou espai per a la cultura i les paraules. I us deixem justament amb un poema de Joan Vinyoli, ‘Primer d’any’, del 1975, que se situa justament en aquest moment màgic de l’any, quan surten els primers rajos de sol, moment en què sovint ens fem bons propòsits.

He sortit aviat a voltar pels carrers
de la matinada, he mirat els horts
de la nit freda
que finalment ha deixat entrellucar el nou dia.
He pensat que faríem
alguna cosa junts:
inventarem un núvol
de foc? Desviarem un riu?
Abaixarem muntanyes? Aturarem el mar?
Les mudes flors d’un altre
jardí, potser,
se’m tornaran paraules.
Aquest és el primer
dia de l’any:
et donaré dos llibres
que t’he comprat.
En un cafè
t’hi posaré minuciosament
endreces.

Beurem després alguna copa junts.

Bon any endiumenjat 2020! Que xaleu molt amb les paraules! Us oferim les que hem anat fent fins ara: anteriors ‘Mots endiumenjats‘.