Un dels principals exponents de la música d’avantguarda en l’àmbit global, Nicolas Jaar, ha visitat Barcelona per actuar en el festival En Altres Paraules, del CaixaForum, i ha explicat el seu darrer projecte, ‘Archivos de Radio Piedra’, al programa ‘Plaça Tísner‘. És un conte musicat de tres hores i mitja en què abraça aspectes com “les relacions entre els territoris” o “les limitacions del món digital”.
Com a fórmula i com a estratègia creativa, el ràdio teatre ha estat molt fèrtil per crear un context per a la música”
El nou treball, que l’artista estatunidenc d’origen xilè havia difós inicialment per Telegram, parteix del ràdio teatre per “fer música d’una manera narrativa”. Assegura que “com a fórmula i com a estratègia creativa va ser molt fèrtil crear un context pels sons i per la música”. De fet, considera que, segons la seva experiència, “si no li dones context, la música pot perdre sentit”.
El text guanya protagonisme
Jaar diu que després de pràcticament 10 anys de carrera va haver de parar per reflexionar cap a on volia encaminar la seva proposta artística per donar-li més sentit: “Sempre m’ha importat que la meva música tingui diferents capes, però ho he volgut fer més obvi”. Per això, en aquesta nova obra, el text i el discurs han guanyat pes. “En els últims anys he estat escrivint més i es nota perquè no és només una obra de so, sinó també d’escriptura”, adverteix.
Homenatge a músics llatinoamericans i a les àvies
‘Archivos de Radio Piedras’ transcorre en un futur distòpic en què un col·lectiu anarquista posa fi a internet i la gent es comunica principalment a través de la ràdio. La narració gira al voltant d’un compositor que crea en aquest context i que s’anomena Salinas Hasbún, un nom amb què l’artista ha volgut retre homenatge a les seves àvies. “Hasbún és de la part Palestina i Salinas és de la part de la meva àvia xilena”, explica.
M’interessava la idea que en algun univers radial es podien trobar cançons de músics increïbles repetint-se a l’infinit”
L’obra també recull parts de cançons de músics llatinoamericans il·lustres com Violeta Parra, Víctor Jara, Atahualpa Yupanqui i Amparo Ochoa. “M’interessava la idea que en algun univers radial es podien trobar fragments de cançons d’aquests músics increïbles repetint-se a l’infinit”, conclou. Jaar donarà part del que recapti amb aquest projecte a entitats benèfiques que treballen a Palestina i amb pobles indígenes sud-americans.
