L’afropop mandengue de Nakany Kanté torna amb un nou senzill, ‘N’nkouda’, i diversos concerts a la vista. El proper, aquest dijous, 16 de maig, a La [2] d’Apolo en el marc del cicle Curtcircuit. N’hem parlat amb ella a ‘Plaça Tísner‘, on també ens ha interpretat en directe un dels seus temes.
Tornada als escenaris
Nakany Kanté torna als escenaris després d’una pausa en què ha estat mare. Acaba de publicar un senzill en què participa el reputat músic de kora Saiba Diabate i en breu en sortirà un altre que, espera, seran els precedents d’un disc que li agradaria que veiés la llum a finals d’aquest any.
Després d’una primera incursió a Madrid, aquesta setmana torna a actuar a Barcelona. Ho farà acompanyada d’Omar Ngom, a la percussió; Brahima Diabate, al balàfon; Sergi Blanch, a la guitarra, i Simbiat, al baix. El 22 de juliol també formarà part del cartell de la proposta ‘Barcelona mestissa‘, del Grec Festival de Barcelona, al costat d’artistes com Queralt Lahoz, Macaco i Alizzz amb Maria Arnal.
De Guinea a Barcelona
Nakany Kanté va néixer i créixer a Guinea. Tot i que part dels ancestres de la seva nissaga han estat tradicionalment cantants, ningú de la seva família ha fet carrera artística. És més, el seu entorn es va oposar a la seva intenció de dedicar-se a la música. “Vaig començar des de zero i no va ser fàcil, però he aconseguit actuar al meu país i rebre els aplaudiments de la meva família, sento que he aconseguit l’objectiu”, explica.
El 2009 va arribar a Catalunya, on es va casar i ha desenvolupat gran part de la seva trajectòria. En aquest temps ha publicat els àlbums ‘Naka’, ‘Barra’, ‘Saramaya’ i ‘De Conakry a Barcelone’, en què ha evolucionat d’un so associat a les músiques del món cap a tons urbans mantenint unes lletres sempre compromeses en la lluita contra les desigualtats. Quan ha estat preguntada pel camí fet, conclou: “Ja no soc una nena, he madurat musical i personalment, sé el que vull i m’agradaria representar un exemple per als joves“.
El “mosaic” de Nakany Kanté
Una ciutat: Siguiri, a la República de Guinea. La Nakany va néixer en aquest punt del nord-est del país, situat a la vora del riu Níger i molt a prop de la frontera amb Mali.
Una llengua: el malinke, una de les llengües mandé com també ho és el susu. Són les que més utilitza en les seves cançons en què també hi trobem francès, castellà i, ben aviat, català.
Un repte: dedicar-se a la música. La Nakany va haver d’enfrontar-se i superar la pressió del l’entorn per tirar endavant la seva carrera artística.
Un instrument: la kora. La trobem en el nou senzill de la Nakany, en què ha treballat al costat del prestigiós korista Saiba Diabate.
Un concert: el que oferirà aquest dijous a La [2] d’Apolo en el marc del cicle Curtcircuit. És el primer a la ciutat després d’un parèntesi lluny dels escenaris.
Una plaça: la Reial. No hi va gaire sovint però sempre li ha agradat per la seva estructura i ambient.
