María Velasco González assegura que si hi ha dos pensaments crítics en l’actualitat són el feminisme i l’ecologia. En una entrevista al programa ‘Plaça Tísner’, la directora de ‘Talaré a los hombres de sobre la faz de la tierra’ ens convida a veure una història que, segons ella, ens ajudarà a reflexionar sobre el concepte de família des de diferents perspectives. Una invitació que serà difícil de complir perquè les quatre funcions programades a la Sala Beckett tenen totes les entrades exhaurides.
Aquest projecte barreja ficció amb experiències personals. La dramaturga explica que vol abordar “una educació sexoafectiva fallida i el tabú que sempre ha estat allà present“. Aquestes vivències transcendeixen, diu Velasco, gràcies al diàleg amb corrents de pensament que han estat fonamentals per reactivar aquest feminisme i l’ecologia.
Interpretació exigent
Per a l’actriu Laia Manzanares Tomàs, l’obra ens mostra la presència del masclisme a tots els estrats de la societat, però considera que el seu personatge representa “l’empoderament femení i el dolor per trobar la veu pròpia”. En l’àmbit interpretatiu, assegura que està sent molt exigent tan “físicament com emocionalment”.
El pas a l’edat adulta d’una mil·lennista
‘Talaré a los hombres de sobre la faz de la tierra’ tracta d’una preadolescent que s’allunya de la seva família en una barbacoa per llegir sota un arbre. Amb aquest acte, comença un ritual de creixement i maduració, amb la dificultat que té una dona de la generació Y (mil·lennistes), com a filla menor, doctoranda i treballadora sexual. Es tracta d’una crítica a la societat patriarcal i un manifest ecologista que aborda temes com la prostitució i la violència de gènere. Per Velasco, és “una història que cura les ferides d’una societat masclista“.
