L’escultor barceloní Miquel Aparici té una ment privilegiada, transforma ferralla i eines en desús en animals que desperten admiració. Tria curosament cada peça entre aquelles que la societat ja ha rebutjat per encaixar-les, com si fos un puzzle, fins aconseguir el cos d’un gos, una ovella, un peix globus, un rinoceront, un goril·la o un lleó.
I un lleó de l’Atles de mida natural (3,5 metres de llargada per 1,8 d’alçada) és la seva darrera obra, una bèstia de 150 kg feta a partir de peces de tractor, ferradures de vaca, barrils i més de 30 paraigüers a la cabellera. Diu Aparici al ‘Plaça Tísner‘ que portar-lo fins a la galeria Villa del Arte (passeig de Gràcia 38-40, als baixos de l’Hotel Mandarin) va ser una “odissea”. Allà reposa, majestuós, en espera que el vagin a admirar.
Milers de trastos endreçats
Després de 25 anys com a director d’art de la revista ‘El Jueves’ i dos a la revista ‘National Geographic’, Miquel Aparici va abocar-se a allò que més li agrada: ser escultor. L’any 2000 va enlairar el seu meteòric viatge com a artista amb unes obres fetes amb cafè i sucre, que en tan sols nou mesos ja va exposar a Nova York. En paral·lel, va començar a esculpir els dibuixos amb filferro i el 3D el va atrapar.
He estat una mica MacGyver”
Ell és feliç creant al seu estudi, que defineix com el seu “cervell visualitzat“, amb totes les seves “dèries i trastos” completament endreçats. Necessita veure d’un cop d’ull els milers de peces que descansen a les prestatgeries, en espera que un dia siguin les escollides per formar part dels seus inconfusibles animals. Ha après a utilitzar la radial i a soldar sobre la marxa: “He estat una mica MacGyver“, diu.
Més de 400 animals
La fauna creada per Aparici sobrepassa les 400 criatures. Des de petits insectes a grans mamífers, tots realitzats a partir de peces usades, que descontextualitza per donar una altra funció, creant obres que “busquen l’empatia”, explica, “ja sigui a través de l’humor, la tendresa o la mala llet“. Les seves bestioles per antonomàsia són els gossos, que acostuma a fer a partir de potes de cadires, dipòsits de motocicletes i sabates, entre altres materials antics.
No soc un recollidor de brossa. Escullo peces que m’agraden per la forma, per la pàtina”
Les peces que utilitza per a les seves obres són utensilis oxidats, marcats per la patina del temps, que continuen sent ben reconeixibles per a qui se’ls mira, malgrat la seva disposició en el conjunt els converteix en potes, abdòmens, bigotis, orelles o cues a ulls de l’espectador. Material que troba en brocanters, antiquaris i altres que li porten amics i coneguts. Aparici té molt clar, però, que no és “un recollidor de brossa”.
Aparici és conscient que les seves obres agraden a un públic molt ampli. Explica que les seves exposicions “no són silencioses“, s’hi senten molts comentaris i es respira alegria. Els seus animals agraden tant als neòfits com a col·leccionistes i experts en art.
