L’estiu és una època que sovint relacionem amb lectures lleugeres a la platja, però a la secció de literatura del ‘Plaça Tísner‘, l’escriptora i col·laboradora del programa, Marta Carnicero Hernánz, proposa sis textos que ens conviden a la reflexió aprofitant el descans estival. Això sí, es tracta de llibres breus que ocupen ben poc espai a la maleta, així que podem llegir-los a qualsevol indret del món.
‘Els irredempts’ (LaBreu, 2023)
Cristina Garcia Molina
Un text que acaba de guanyar el Premi Llibreter que no es pot considerar una novel·la, ni un recull de contes ni tampoc poesia. És una narració en tres tremps, com els tríptics de Francis Bacon, ja que les tres peces breus que la conformen es relacionen com les imatges de les obres del pintor britànic.
Els personatges són captius d’un moment i un espai, de la família o d’ells mateixos. L’obra destaca per la riquesa del llenguatge i per la presència de referències culturals com Pasolini o Txèkhov, que són indetectables en una primera lectura. És per això que Carnicero no la considera una lectura de platja, sinó que demana ser mastegada i digerida.
‘El silenci dels arbres’ (L’Altra Editorial, 2022)
L’Altra Editorial ha apostat per reeditar aquesta obra publicada fa 20 anys i que narra l’arribada d’un violinista a Sarajevo durant el setge que va patir la ciutat als anys 90 amb motiu de la guerra. Una situació que l’autor coneix de primera mà perquè es va desplaçar a la zona per entrevistar els protagonistes i documentar-se per aquesta brevíssima novel·la plena de sensibilitat i en què la música i el violí hi tenen un paper clau.
Carnicero no ha volgut revelar gaire més secrets del llibre perquè cadascú pugui descobrir el joc intel·lectual que planteja Márquez a través de frontisses amagades al text que permeten la coexistència de diversos plans temporals.
‘Què ens fa humans? Notes per a un biohumanisme racionalista’ (Arcàdia, 2022)
Salvador Macip
De vegades ens esperem a les vacances per llegir divulgació, per això Marta Carnicero ens proposa un text amè i que es pot llegir en un parell de trajectes. En aquest assaig, el catedràtic de medicina molecular i home del renaixement, Salvador Macip, intenta respondre des de la ciència qüestions sobre la condició humana que tradicionalment s’han tractat des de la filosofia.
En un moment en què la ciència permet manipular significativament la vida, repassa la manera com el nostre substrat biològic determina el comportament i es pregunta si serem capaços de lluitar contra la nostra condició per crear una societat més justa.
‘Los brotes negros. En los picos de ansiedad’ (Anagrama, 2022)
Eloy Fernández Porta
Un altre assaig però, en aquest cas, escrit en primera persona. L’autor i doctor en humanitats parla aquí del patiment -no només psíquic, sinó també físic– derivat d’un trastorn d’ansietat i ho fa exposant la pròpia fragilitat i amb una “sinceritat que desarma“, segons Carnicero.
Es tracta d’un retrat dur i brillant que reflexiona sobre els efectes de la medicació, el deteriorament de l’entorn que habita i la precarietat que ha contaminat el món de la cultura, que és el seu. El text ens permet acostar als episodis d’impotència, autoviolència, desesperança, ideacions suïcides i solitud que amaga aquesta malaltia.
‘Els detalls’ (Empúries, 2023 )
Ia Genberg. Traducció de Jordi Boixadós Bisbal
Aquesta és una proposta tan inclassificable com ‘Els irredempts’, però, en aquest cas, planteja les relacions de la narradora amb quatre personatges ben diferents, retratats a partir dels detalls amb què l’autora aconsegueix arribar a la universalitat.
Un exercici de memòria condensat en menys de 150 pàgines que ha rebut diversos premis i s’ha traduït a més de 25 llengües. Entre les quals, la que Marta Carnicero considera una magnífica traducció al català de Jordi Boixadós.
‘Mis días con los Kopp‘ (Anagrama, 2022)
Xita Rubert
Partint d’una anècdota molt simple (la protagonista, adolescent, acompanya el seu pare, intel·lectual, a recollir un premi) l’escriptora barcelonina posa en marxa tots els mecanismes de l’ambigüitat i ens obliga, a cada pàgina, a preguntar-nos què està passant i per què.
Marta Carnicero la defineix com una novel·la “delirant” i d’una maduresa “admirable“, tot i la joventut de l’autora, que amb intel·ligència, subtilesa i humor absurd aixeca aquest vodevil sobre la bona educació que exigeix la classe alta, les relacions de poder dins i fora de la família i un món en què l’aparença ho és tot.
