Eduard Márquez, després d’una dècada sense publicar, torna amb ‘1969’, un llibre sobre la Barcelona d’aquell any. Es tracta d’un relat de més de 500 pàgines teixit a partir de desenes de veus, tant testimonis personals a qui ha entrevistat, com material que ha localitzat als arxius. Uns documents que en alguns casos eren oficials, però que també inclouen escrits personals com ara cartes. Un relat coral que fa viatjar el lector a una Barcelona en època de canvis.

Márquez explica a ‘Plaça Tísner‘ que els vuit anys d’investigació i documentació l’han portat a concloure que “la Barcelona del 1969 és equiparable al moviment social del maig de 1968“. És el moment que molts historiadors consideren “l’inici de la fi” del règim franquista. Márquez assegura que els documents als quals ha tingut accés durant la investigació demostren aquesta inquietud ciutadana que va anar acompanyada per moltes protestes.

Gir de guió

Márquez ha reconegut que l’any 2011, quan va publicar la seva darrera novel·la titulada ‘L’últim dia abans de demà‘, es va adonar que era inviable continuar exercint d’escriptor. “No em sortien els números i vaig necessitar apartar-me de la professió per trobar camins“. Quatre anys més tard, després d’un període d’estudi i lectura, va decidir embarcar-se en un procés de recerca. L’escriptor assegura que ja no vol fer carrera com a tal, i diu que li agrada treballar al seu ritme fent el que li agrada: “Estar envoltat de vida i deixar sorprendre’t per ella“. El que ha fet, precisament, aquesta última dècada per materialitzar ‘1969‘.

Lirisme i elements quotidians

Eduard Márquez és autor, entre altres obres, de la novel·la ‘La decisió de Brandes‘, en què se li va atorgar el Premi de la Crítica de narrativa catalana l’any 2007. A part de novel·les, també ha escrit reculls de poemes i de llibres infantils. El seu estil destaca per la barreja de lirisme; pels tons afectius, sentimentals i emotius que predominen i els elements quotidians. “Vull que el lector trobi emocions perquè no perdi l’impuls de continuar llegint“, diu.

Entrevista sencera al ‘Plaça Tísner’