El director general de l’Editorial Joventut, Lluís Zendrera, assegura al ‘Plaça Tísner’ que és un “petit miracle” que una editorial catalana celebri un segle de vida amb quatre generacions d’una mateixa família al capdavant. Va ser el seu avi Josep Zendrera qui va engegar la singladura l’any 1923, un “visionari” amb la inquietud necessària per estar ben atent a tot el que es publicava a Europa: “Als anys 20, traduir ‘Heidi’ i ‘L’abella Maia’ no era tan evident”.
‘Tintín’ versus ‘Hazañas bélicas’
L’altra figura clau de Joventut va ser Conxita Zendrera, que a finals dels anys 50 va aconseguir els drets de ‘Tintín’, un còmic absolutament desconegut a Espanya, que en aquella època era un país en blanc i negre on es llegia ‘Hazañas bélicas’. ‘Tintín’ va ser “una de les primeres lectures en català de moltes persones que ara ronden els 60 anys”, afirma Mònica Baró, cocomissària de l’exposició “Les aventures de l’Editorial Joventut”, que es pot veure a la Biblioteca Jaume Fuster fins al 15 de gener del 2024.
L’origen de la novel·la rosa
Altres títols icònics de Joventut són les aventures d”Els cinc’ i la col·lecció de novel·les romàntiques per a públic femení que van batejar com a “novel·la rosa” i que va donar nom a un gènere. “Van ser tot un èxit” , explica Lluís Zendrera, amb tiratges inicials de 100.000 exemplars. L’editorial també està especialitzada en narrativa marítima i el seu director general confessa que la seva lectura preferida és ‘El largo viaje’, de Bernard Moitessier, un llibre dels anys 60 que ha llegit 10 vegades.
Un referent en LIJ
Des dels seus inicis, Joventut és un referent en literatura infantil i juvenil, sobretot si parlem d’àlbum il·lustrat. En l’actualitat l’editorial segueix sumant èxits gràcies a ‘Narval’, un personatge que triomfa entre els primers lectors i que ha estat un dels grans encerts de Mar Zendrera, quarta generació d’una nissaga catalana que entoma els reptes obrint el focus més enllà de la lectura. Zendrera té molt clar que el llibre en paper no desapareixerà, però sí que reconeix que “cal crear nexes amb productores audiovisuals i de videojocs” per poder assegurar el seu futur.
