El districte d’Horta- Guinardó tindrà un espai destinat a la creació artística que s’ubicarà a l’edifici municipal del Cilindre dissenyat al 1985 per l’arquitecte Manuel Ribas Piera. L’espai que actualment està en obres s’inclou en un projecte municipal que està en fase d’estudi i que podria desenvolupar-se l’any vinent.

Eva Sòria Puig, directora d’Innovació, Coneixement i Arts Visuals de l’ICUB ha avançat al programa cultural de betevé ‘Plaça Tísner’ la intenció que el nou equipament cultural situat al carrer de Beatriu, 30, es destini a la creació de les disciplines relacionades amb l’art urbà. D’aquesta manera, Barcelona passaria a tenir 12 fàbriques de creació artística repartides arreu del territori.

cilindre

Les fàbriques de creació en dades

Les 11 fàbriques de creació de la ciutat ocupen una superfície de 24.000 m2 repartits de forma descentralitzada en sis districtes (Nou Barris, Sant Martí, Sant Andreu, Sants-Montjuïc, les Corts i Ciutat Vella). Des que el projecte va néixer l’any 2007, l’Ajuntament ha invertit 23,5 milions d’euros en rehabilitació d’espais industrials en desús.

La plataforma aplega tres projectes de nova creació (La Central del Circ, el Graner i Fabra i Coats), i vuit projectes anteriors, nascuts de la iniciativa d’associacions de veïns i artistes. La fàbrica més antiga és l’Ateneu Popular 9 Barris, a Trinitat Nova, que neix de les protestes veïnals del 1977 que van aconseguir reconvertir la planta asfàltica que contaminava el barri en un espai per a la cultura.

Actualment tots els centres són de titularitat pública, però de gestió independent, excepte la Fabra i Coats, gestionada des de l’ICUB, que és també la fàbrica més eclèctica artísticament. De fet, hi ha un total de set fàbriques destinades a les arts escèniques (tres a teatre, dues a circ i dues a dansa), una fàbrica destinada a arts plàstiques, una a les arts visuals i dues de multidisciplinàries.

El 2021 el conjunt de fàbriques de creació van superar ja els nivells de producció anteriors a la pandèmia. Amb un pressupost de 2,5 milions d’euros, es van realitzar 720 projectes de creació i 415 residències. Les activitats de formació van aplegar 10.438 alumnes i les de difusió un total de 154.281 assistents, el que equivaldria al públic anual d’un teatre com el Poliorama.

Referents històrics

La relació entre fàbrica i creació no és nova. Andy Warhol ja concebia l’art gairebé com una línia de muntatge en la producció de les seves serigrafies als anys 60. I és per això que el seu estudi a Nova York, per on passaven artistes de totes les disciplines, es deia The Factory.

D’altra banda, l’Escola Bauhaus (que en alemany vol dir “casa de la construcció”) es va crear per, precisament, unificar els estudis d’arts plàstiques i els d’arts i oficis en un edifici dissenyat expressament per facilitar la creació i l’intercanvi artístics. I amb aquest mateix objectiu, des dels anys 70 van anar sorgint a Europa projectes que recuperen antics espais industrials i els adapten per a la pràctica artística.

És el cas de l’estudi cinematogràfic UFAFabrik, a Berlín; la manufactura de tabac Friche Belle de Mai, a Marsella, i la fàbrica de cablejat Kaapeli, a Hèlsinki, que es van convertir en importants centres de creació i intercanvi artístic.

El debat complet a ‘Plaça Tísner’

Consulta totes les fàbriques de creació

Nou Barris

Sant Martí

Sant Andreu

Sants – Montjuïc

Les Corts

Ciutat Vella