Tal dia com avui, ara fa 16 anys, el món del mim perdia un dels seus grans referents. Marcel Marceau va dedicar més de 60 anys a popularitzar el que ell anomenava “‘l’art del silenci”. Amb el seu personatge, Bip the clown, s’enfrontava a les adversitats quotidianes del seu món i tocava les emocions del públic sense necessitat de dir ni un sol mot.
El llegat de Marceau es recorda cada 22 de setembre, Dia Internacional del Mim, i segueix viu també a les aules. A l’Institut del Teatre, on es va crear la primera Escola del Mim i la Pantomima l’any 1976, la formació de gest està ara dins de l’itinerari de teatre físic de l’Escola Superior d’Art Dramàtic, on s’aprenen les tècniques dels clàssics com a base de la seva formació.
Segons explica a ‘Plaça Tísner‘ l’actor i professor Jordi Basora Morató, la formació veu de dues fonts principals. D’una banda, han de dominar la pantomima il·lusòria, que consisteix a crear a partir del cos i el gest objectes que no hi són, però que esdevenen reals per a l’espectador.
L’altre pilar del seu aprenentatge és el mim corporal dramàtic d’Étienne Decroux, a qui molts consideren el pare de la dansa contemporània. De fet, el seu art consistia a fer visible allò invisible, transmetre l’emoció o el pensament a través del moviment.
Molta gent que surt d’aquí es mou en aquest món obert i nou, per descobrir”
A partir d’aquí, el mim beu actualment de moltes altres influències de les arts contemporànies, com ara la dansa, i és a partir d’aquesta suma creativa que es dibuixa l’escena de teatre físic actual. “Molta gent que surt d’aquí es mou en aquest món obert i nou, per descobrir“, explica Basora, que creu que seran els futurs professionals del mim els qui decideixin cap a on va aquest art.
La poètica dels sentits de Labú
Una de les companyies sorgida de les aules de l’IT és Labú, un projecte de dramatúrgia contemporània de l’objecte i poètica dels sentits. Els seus espectacles fugen de la paraula, que va directa a la raó i busquen les emocions. “Tot allò visual és poètic i ens permet suggerir“, explica la seva directora artística, Anna Ros, que defensa que el gest ofereix un espai de llibertat a l’espectador per interpretar allò que està veient.
La universalitat del seu llenguatge els ha facilitat actuar internacionalment amb els seus espectacles: ‘Alma’, ‘Fragile 2.0’ i ‘Bianco’. La seva propera parada artística serà la Xina.
