L’exposició d’art contemporani “Art i natura: un segle de biomorfisme” s’ha inaugurat a escala internacional al CaixaForum i es podrà veure fins al 14 de gener. A través d’una col·lecció d’una vuitantena de peces del Centre Pompidou, la mostra reflexiona sobre la relació entre l’art i la natura en l’últim segle. “Són obres mestres, en diversos formats, de noms propis com Dalí, Picasso, Le Corbusier, Kandinsky que mostren la influència o visió sobre la natura”, explica a ‘Plaça Tísner‘ Muntsa Ciurana, coordinadora de l’exposició.
“Art i natura: un segle de biomorfisme” mostra com la perspectiva artística sobre la natura ha anat canviant al llarg del temps: dels surrealistes, fascinats per l’entorn que s’inspiren en les formes orgàniques a l’art pobre o l’art natura, que directament integra els elements en les obres. Una de les obres més destacades de l’exposició és l’escultura ‘Sin título (Escultura que come)’, de Giovanni Anselmo, un dels màxims exponents de l’art pobre. Aquesta peça està protagonitzada per un enciam que es panseix i mor en el transcurs de l’exposició: “Expressa la mort en directe d’un organisme viu”, recalca Ciurana.
A la mostra també hi ha espai per a la crítica social i mediambiental: “Les obres no només fan una alerta sobre l’amenaça de la natura cap a les persones, sinó també l’amenaça que suposem els éssers humans per la natura“, incideix la coordinadora de la mostra. Per exemple, ‘Pol·lució-conreu-nova-ecologia’, de Tetsumi Kudo —simula un jardí postnuclear que denuncia la contaminació de la terra, la radiació i la radioactivitat— o el bol d’acer amb líquid tòxic ‘Estany de pell (resplandir)’, de Pamela Rosenkranz —que critica la indústria cosmètica i farmacèutica.
