L’any 1982 quatre amics van decidir a Barcelona obrir una sala de música en viu perquè no trobaven l’oferta que volien als locals que hi havia a la ciutat. Era l’inici de Sidecar, un dels locals més emblemàtics de la plaça Reial, que arriba als 40 anys en molt bon estat de salut. Un dels seus fundadors, Roberto Tierz Royo, ha destacat al ‘Plaça Tísner‘ que un dels secrets és “haver-s’ho passat molt bé“.
La part crítica d’aquest balanç és la relació amb l’Administració. Tot i que admet que cada vegada és millor, considera que hi ha un tracte desigual entre els diferents espais culturals. I reivindica que sales com Sidecar “són entitats culturals de primer ordre“. Per això, critica que “encara no se’ns considera al mateix nivell que una llibreria o un teatre“.
Una trajectòria de 40 anys
Roberto Tierz assegura que en aquests 40 anys la sala ha sabut mantenir l’essència al mateix temps que s’ha obert a les noves tendències. Aquesta, diu Tierz, és la filosofia de Sidecar: “Deixar entrar corrents nous, sense oblidar-nos dels vells temps“. Al principi, recorda, “hi havia més espontaneïtat, però ara hem guanyat en professionalitat“.
Tot i que Tierz confessa que no es veia al capdavant de la sala més de dos anys, la feina constant d’ell i de la resta de l’equip ha permès programar prop de 6.000 concerts i que Sidecar s’hagi convertit en altaveu d’infinitat de bandes. A més, durant tots aquests anys, el local també ha estat un punt d’acollida d’actes culturals de tota mena.
La festa, del 24 al 26 de març
La festa d’aniversari l’han batejat com 40 hour party people. I serà això, 40 hores continuades d’oferta cultural. La inauguració serà divendres, 24 de març, a les 14 hores, amb una exposició de l’artista Cristina Daura. Després hi haurà una xerrada sobre la indústria musical amb Gerard Quintana, Santi Balmes i The New Raemon i un concert amb Mushkaa. Ja de matinada la festa continuarà amb una sessió club.
Altres activitats programades són sessions de ràdio en directe, la presentació del llibre ‘Este no es el libro del Sidecar‘, escrit pel mateix Roberto Tierz, una altra xerrada amb convidats com Alizz, Muskaa o Yago, i un concert del grup La Habitación Roja. A l’exterior de Sidecar també hi haurà una festa familiar amb tallers i xocolatada i música de rock per a infants. La festa d’aniversari es tancarà amb una sessió amb discjòqueis convidats com Donova, Clara Rigby o Monraker.
El “mosaic” de Roberto Tierz
- Un instrument: una Fender Stratocaster. Pel Roberto, aquest popular model de guitarra elèctrica no només és meravellós com a instrument sinó que també el considera un fetitxe i la representació física del rock.
- Un llibre: ‘Elvis: Último tren a Memphis – Amores que matan’, un doble volum de 1.400 pàgines en què Peter Guralnick repassa la vida del Rei del Rock. En Roberto és un gran lector de biografies i aquesta li sembla la millor que ha llegit.
- Un disc: ‘London calling’, de The Clash. Recorda que aquest treball, el tercer de la banda britànica, aparegut el 1979, el va fer sortir al carrer i afrontar la vida d’una forma valenta, fora dels camins preestablerts.
- Una pel·lícula: ‘North by northwest’ (‘Perseguit per la mort’), d’Alfred Hitchcock. Té tot el que demana a una pel·lícula: que sigui emocionant, captivadora des del primer moment, divertida i estèticament imbatible.
- Un referent: Quim Blanco, que va ser programador de Sidecar durant gairebé una dècada. Amic íntim del Roberto, el recorda com una persona justa i estimadíssima per tots els qui el van conèixer. Sis anys després de la seva mort, diu que a vegades encara es pregunta: “Això, com ho faria el Quim?”
- Una plaça: la plaça Reial. Al número 7 hi ha Sidecar, la sala de concerts, bar i discoteca que va obrir amb tres amics més ara fa 40 anys i que s’ha convertit en un referent de la música en directe a la ciutat.
L’entrevista sencera al ‘Plaça Tísner’
