Bárbara Lizana és feliç entre caps i extremitats de cera. Cada dia a les vuit del matí, quan arriba al Museu de Cera de Barcelona, li passen un sobre amb els dits que els visitants incrèduls han trencat a alguna de les figures que conformen la col·lecció, unes 150 des de la seva renovació el 2020.
Així ho fa des de fa més de 40 anys, quan va començar a treballar-hi amb una idea molt clara, dedicar-se al manteniment de les figures: rentar-los el cap, pentinar-les, maquillar-les i vestir-les, com una estilista que canvia els clients habituals d’una perruqueria per figures inertes.
“Jo els parlo, però no em responen“, comenta Lizana amb sornegueria a un equip del ‘Plaça Tísner‘. Afirma que en un principi pensava que tindria alguna esgarrifança… però no. Quan de joveneta va entrar per primer cop al museu va tenir molt clar que hi volia treballar, i diu amb rotunditat que “ho faria fins i tot a la nit. Sola“.
Quan vaig entrar per primer cop al Museu de Cera, fa més de 40 anys, vaig dir: jo he de treballar aquí”
Soldadora de dits
També s’encarrega de restaurar els petits desperfectes que pateixen les escultures. Entre els més habituals, Lizana s’encarrega de polir les esgarrapades que els visitants fan als braços, les mans i la cara de les figures. A la pintora Frida Kahlo la tenen “martiritzada”, explica. Cada dia es troba un dit trencat. Qui ho fa “no es pot imaginar la feina que comporta tornar a soldar-lo” i rebla: “A vegades fins i tot se l’emporten, perquè no el trobo”.
Catalans de cera nous
Lizana confessa que amb el personatges que es van incorporar arran de la remodelació del Museu de Cera, com Joan Manuel Serrat, Alexia Putellas i cantants femenines com Adele, Taylor Swift o Rosalía “gaudeix més”. Pel tipus de pentinat i perquè pot fer d’estilista, amb una roba que no té res a veure amb les capes de personatges històrics com Guifré el Pelós o Ramon Llull.
La importància de la mirada
El més important d’una figura “és la mirada”, explica la restauradora, “que els ulls estiguin brillants“. Per això es passeja a diari amb un esmalt d’ungles que aplica a l’iris dels personatges més envellits. El canvi és abismal. Lizana comenta que hi ha molta gent que afirma: “Aquesta figura és de veritat”, i aquesta versemblança s’aconsegueix en gran part a través de la mirada.
L’antic taller
Visitar el taller (conegut també com El Ribot) on antigament es restauraven les figures és gairebé obligatori si es vol tenir una visió completa del que havia estat l’antic museu. Quan la gent hi entra després d’enretirar les cortines “queda fascinada… per morbo”, afirma Lizana.
Aquí s’emmagatzemen uns 200 caps de personatges cèlebres del món de la cultura i la política, amb un ventall que abasta des de Cleòpatra, una del pocs personatges que s’havien fet de cera de cos sencer, passant per Núria Feliu, Xavier Cugat o Arnold Schwarzenegger, fins a Jaume I, Franco i Camila Parker Bowles.
També conserva els motlles de guix amb què dècades enrere es feien les figures de cera, i centenars de dits trencats, ulls i llengües que s’han preservat al llarg de 50 anys, des del 1973, l’any en què l’arquitecte i escenògraf Enrique Alarcón va obrir el Museu de Cera de Barcelona per convertir-lo en un dels principals atractius de la rambla de Santa Mònica. Mig segle després, continua reivindicant la seva espectacularitat.
