En els propers tres anys, les administracions catalanes augmentaran en uns 60 milions d'euros les aportacions al sistema de transport públic metropolità. La Generalitat hi posarà uns vuit milions d'euros més. Per tant, passarà dels 281 actuals de 2013, als 289 el 2016. L'Àrea Metropolitana de Barcelona augmentarà 21 milions la seva aportació. El 2016 arribarà als 115. Serà l'Ajuntament de Barcelona, però, qui veurà créixer més la contribució. Dels 80 milions d'euros de 2013 passarà als 110 per a 2016. D'aquesta manera el consistori augmentarà cada any 10 milions la seva aportació. Tot plegat per mirar d'eixugar un deute que ja arriba als 546 milions d'euros. El pacte per al transport públic també es compromet que les aportacions dels usuaris no superin el 50% del preu del bitllet. Actualment, aquesta contribució és del 43%. La trobada també ha servit per crear una taula social amb associacions i entitats per parlar sobre polítiques de mobilitat. "A banda del pacte, les tres administracions també demanaran una reunió amb el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, per parlar de l'aportació de l'Estat al transport públic de l'àrea de Barcelona. En els últims quatre anys s'ha reduït en 56 milions d'euros. Us ho ha explicat des del Departament de Territori i Sostenibilitat, Roger Escapa."
Una taula social
Aquest divendres començarà a treballar la taula social, que comptarà amb la participació dels sindicats UGT i CCOO, així com la FAVB, la CONFAVB i la PTP, que ja van participar en una reunió amb l’ATM a finals de gener. Segons Territori, l’objectiu és la transparència: donar a conèixer la T-Mobilitat, així com les diverses gammes de títols, i trobar un camí per resoldre el conflicte social que han generat l’augment de les tarifes i les darreres manifestacions.
Pacte per al finançament del transport públic
Un dels objectius és reduir a zero el deute acumulat de 546 M € i, d’altra banda, estimular l’ús del transport públic a través d’un nou model tarifari, que encara s’ha de concretar.
Per eliminar aquest deute, en un termini de 15 anys, les administracions augmentaran les aportacions al consorci de mobilitat fins a 2017: la Generalitat augmentarà en 8 M € i passarà dels 281 M € que aporta actualment a 289 M € el 2016; l’Àrea Metropolitana de Barcelona incrementarà en 21 M €, de 94 a 115, l’Ajuntament serà l’administració que farà un esforç més gran, amb 30 M €, passant de 80 a 110 el 2014. A més, les institucions s’han compromès a augmentar les aportacions a partir de 2017 basant-se en l’IPC general i l’IPC del transport.
Paral·lelament, en els últims quatre anys, l’Estat ha reduït l’aportació en 56 M €, passant de 150 M € el 2010 a 94 el 2014, establert segons un criteri per habitant.
Un deute en augment
Des de 2009 el deute ha augmentat 457 M €: passant de 83 M € el 2009 a 546 M € el 2013. Una xifra de la qual és responsable, sobretot, Transports Metropolitans de Barcelona, que arrossega un deute de 452 M €. La resta es reparteix entre l’Àrea Metropolitana de Barcelona, amb 57 M €, i FGC, amb 6 M € – a més d’uns 30 M € que deuen el TRAM i els autobusos. En dos anys, els operadors han de passar a zero l’endeutament, amb una clàusula social que garanteixi que no es produeixen acomiadaments.
El pacte per garantir el transport públic arriba acompanyat d’un pla per augmentar la demanda i d’un nou sistema de preus que garanteixi que les aportacions dels usuaris no superin el 50%. Actualment els viatgers aporten un 43% del cost d’explotació del sistema, l’anomenada taxa de cobertura, que el 2012 era del 47%. Una xifra que es modifica segons la demanda -com més usuaris, més aportació- i les tarifes i que, per tant, deixa la porta oberta a un augment de la tarifa de fins al 50%.
Pel que fa a millorar la gestió de Transports Metropolitans de Barcelona, un dels plantejaments de les protestes, no es preveu a mitjà termini un canvi de gestió que redueixi els costos dels salaris dels 25 directius, que actualment representen uns 2.403.812 € a l’any.
